El Llibre del Veí
Sandra Palau
Avui he viscut un moment tan místic que crec que seré incapaç de dibuixar-lo en aquestes línies… He tancat els ulls i m’he submergit en un somni lúcid… La producció s’ambientava al 1800 i l’escenari s’engalanava de romanticisme. Feia fred però els colors eren generosament càlids… He pujat a les muntanyes i he conegut al “Viatger sobre un mar de boira”, de Friedrich. M’ha parlat d’amor, però del de veritat, el pur, el genuí, l’AMOR en essència. Mentre volàvem per sobre els núvols m’ha captivat amb la melodia de la seva guitarra, i emocionada en cada nota de “Desnuda y sola” m’he deixat portar per la màgia… Sí, el “Viatger” del famós quadre em mostrava el seu rostre i era ELL, l’actor i cantautor Jose Javier Domínguez. Passejant per l’Univers oníric jo li deia “Jota” i ell em deia“Sandreta”. I sí, és clar, ens enamoràvem. L’hem vist a la sèrie “Vis a vis”, a “La Riera”, a un munt d’anuncis, al curtmetratge “Vale” d’Estrella Damm, dirigit per Amenábar… I m’explica les seves passions accentuant la sensibilitat en cada gest, ens mirem, connectem les emocions, ens perdem entre bells poemes, i obro els ulls… Aquí estic, embriagada de plaer , “Desnuda y sola”…
Les teves cançons són poesia…
M’encanta la poesia. Jo sóc actor, la música és només una afició, sense pretensions, d’èxit però aquest disc que he tret, “Momentos del pasado”,a nivell emocional és el millor que he fet a la vida. Vull explicar coses, i que siguin punyents, que arribin. M’agrada dir que sóc un trobador.
Ets un romàntic…
Sí, ho sóc. Romàntic de creença i enamorat de l’enamorament. Sobretot em sento identificat en el romanticisme del 1800. La imatge del home que ha de creuar muntanyes per arribar a la persona que estima… Hi ha un quadre que expressa a la perfecció el que sento, és el “Viatger sobre un mar de boira” de Friedrich.
És un plaer escoltar-te, vesteixes d’emoció cada frase…
És que tot és emoció… M’emociono cada dia. Crec en una vida emocional i pasional.
I seguint amb les emocions… Quin és el darrer llibre que t’ha emocionat?
El que m’ha emocionat fa una estona és un poema. “Pandémica y Celeste”, de Jaime Gil de Biedma. (riu)
(ric) És el meu poema favorit. I Gil de Biedma el meu poeta…
Ho sé, i gràcies per compartir-ho amb mi…
I el teu poeta favorit és… No val copiar
(torna a riure) Doncs si te n’hagués de dir només un em quedaria amb Pablo Neruda. Fins i tot vaig musicar un poema seu.
Quin?
“Si tú me olvidas”
Uau… Suposo que, com a bon romàntic, llegeixes sempre en paper…
Doncs no… M’agradaria que no fos aixi però per una qüestió de practicitat llegeixo més en digital. Ho sento, he perdut punts ara, no? (torna a riure i molt) (Aprofito per a regalar-li A dos metros de ti d’Alex Gaya, editat per La vocal de lis. No, no és poesia i no és digital però és molt emocionant)
(Jo ric encara més) No pateixis, ja m’havies enamorat, així que accepto digital… I parlant d’amor… Recordes el dia que et vas enamorar de la teva professió? El dia que vas decidir ser actor?
Sí, vaig tenir la sort que a l’institut i hi havia l’assignatura de teatre, i em vaig adonar que m’apassionava. Jo mai he sigut un bon estudiant però en aquella assignatura em vaig tornar metòdic i organitzat… Coordinava el meu grup per assajar, estudiar… Es va convertir en el que més em motivava. Després vaig començar a estudir un Grau de Gestió i Administració però ho vaig deixar. Recordo que vaig anar a Toulouse a veure la meva tieta, i de cop al veure’m em va preguntar: “ Què vols fer amb la teva vida?” i jo, convençut, vaig contestar: “Vull ser actor”. Aquest va ser el primer cop que ho vaig verbalitzar.
Què ha de tenir un personatge per captivar-te?
A mi m’agrada molt la comèdia, així que qualsevol personatge còmic em crida l’atenció. Si em guio pels meus somnis et diré que crec que el millor treball que faré a la vida serà interpretant a un personatge que senti molt amor cap a algú altre…
Amb tota l’experiència d’aquests anys , quin consell li donaries al Jose de disset anys?
Que es gravi, que es vegi i que es corregeixi.
Quan estudiava vaig trobar a faltar l’assignatura de “Càmera” per veure’t i corregir-te. Vaig aprendre molt llegint un llibre de Michael Cane que deia: “Vaig aprendre a no parpellejar”. “Si parpelleges perds força”.
Interessant… I per acabar, i sense parpellejar, quin súperpoder t’agradaria tenir?
Poder volar.
Per?
Molts cops ho somio… Somio que volo però no gaire alt… I dins del somni sé com m’he de connectar, a través del meu cos, per regular el meu vol..
Els somnis….
Hi crec molt, sempre ens expliquen alguna cosa…
I volar què significa?
Que estàs en un moment esplèndid de la vida… De fet, ara que ho penso, fa temps que no ho somio (riu)
