Publicitatspot_img
spot_img

Al jardí amb… Juan Rodenas

Publicat el 27.2.2017 9:00

El llibre del veí

Sandra Palau

I segueixo envoltada de persones que admiro, a les quals voldria assemblar-me, encara que fos només subtilment, per sobre…

Juan Rodenas té aquella habilitat d’enlluernar-me amb la seva ironia, paraules vestides amb un sarcasme molt seu que atrapa, expressions derrotistes es transformen en la seva versió més optimista, més romàntica. I és que aquest metge, professor, historiador, articulista i escriptor amb una dotzena de llibres publicats, mostra el seu costat més romàntic en el seu darrer llibre Notas de amor para un pequeño libro. Parla d’amor amb tots els seus sentits i formes passant per les seves mundanitats, calidesa i melodia… Notes d’escriptura poètica entrellaçades amb una harmonia musical que convida al lector a gaudir d’aquestes confessions, d’un esbós amb compàs íntim, lleugerament caòtic amb l’esperit que el caracteritza, sincer amb pinzellades filosòfiques sense pretensions ni lloances… No, ell no les necessita…

Notes d’amor… Per què perdem tant el temps en lloc d’estimar-nos més?
Et refereixes a les desavinences? Aquestes, entre dos que s’estimen, s’han de llençar per la finestra. Però també hi ha aquelles parelles que s’estimulen, i així es mantenen, generant controvèrsia. El millor seria instal·lar el cor en la soledat de la parella, on hi trobem l’aixopluc. Aquesta entelèquia, anomenada felicitat, és molt fràgil.

Publicitat

Doctor, l’amor és un estat patològic psicofísic? 
L’amor… beneïda bogeria! Sí, però no és un estat psicòtic. És possible que l’enamorat tingui endorfines en el seu àmbit humoral, però la felicitat és una altra història que no s’ha de cercar, sinó trobar en un mateix: és una actitud. Si fem el contrari, el desamor es converteix en una síndrome d’abstinència que porta a l’abandonament. És millor lluitar a diari entre la raó i el sentiment. Una cosa és estar enamorat i una altra és ser tonto… però diuen que només aquests són els feliços: els tontos.

Quin és el darrer llibre que t’ha enamorat?
A aquestes alçades intento veure les coses des d’una certa distància, per evitar prendre mal… però comparteixo amors amb molts escriptors. En aquest sentit sóc promiscu, encara que només m’entenc amb aquells que diuen alguna cosa: Azorín, Baroja, Delibes, Umbral, John Cheever, Raymond Carver o Philip Roth, Quim Monzó, Ana María Matute, Montserrat Roig, Carmen Martín Gaite, Josefina Aldecoa… hauríem de llegir més a les dones, perquè enamoren. Un llibre que he llegit recentment i és una delícia Una lectora nada común, d’Alan Bennet, que serveix a qui vulgui escriure.

Juan Rodenas i Sandra Palau.
Fotografis de La Vocal de Lis

Quin superpoder t’agradaria tenir?
Un superpoder de petits herois mortals? No, no hi tinc cap interès, ni vull anar més enllà de la vida que em toca: em conformo amb la perseverança, voldria ser una bona persona, encara que segur que això és incompatible amb viure molts anys.

Amb quin personatge literari t’identifiques?
Amb l’Antonieta la fantàstica, el personatge de Borita Casas. De petit, quan la meva mare parlava de mi deia: “Aquest xiquet, de major, serà oficial de tot i mestre de res.” I jo, obedient, li he fet cas. Malgrat no haver arribat mai enlloc ho he passat bé i m’he divertit…

Una declaració d’amor…
En el meu cas, concretament: Només et necessito a tu, (…). No necessito camins per recórrer…i una dedicatòria: A tu, amb qui vull envellir…

Notícies relacionades

El cicle Traces Literàries omplirà de literatura els barris de Sarrià-Sant Gervasi durant el novembre

El cicle cultural torna aquest novembre amb activitats repartides pel districte, entre les quals destaca una ruta per seguir les empremtes de Mercè Rodoreda al Farró

Un oasi urbà: com convertir un balcó en un petit jardí

Transformar un balcó en un petit jardí no depèn tant de l’espai disponible com de saber treure’n profit amb criteri i creativitat

El poder relaxant de cuidar un hort o un jardí

Regar, plantar, treure males herbes… són tasques senzilles que, fetes amb calma, acaben tenint un punt gairebé meditatiu

Un nou Vila-Matas ha arribat: les ressenyes de la Casa Usher

"Canon de cámara oscura", una distopia inquietant, on els androides qüestionen el que significa ser humà
spot_img

La casa que no veia

Un nou relat de Maria Àngels Viladot

Fotogaleria | Traces Literàries – Presentació de la novel·la «Putxet» d’Oscar Lorente

La presentació de la novel·la d’Oscar Lorente al Casal de Barri Espai Putxet s’emmarca en el cicle Traces Literàries del districte

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí