Publicitat

Amanides de créixens

El gust d’aquesta planta aquàtica, que és aperitiva i antiescorbútica, recorda força a la mostassa

spot_img

Publicat el 16.8.2021 7:00

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

Els créixens (llat. Nasturtium officinale; cast. berro) són unes plantes aquàtiques persistents amb la tija buida, que, des de principi de la dinovena centúria, també es conreaven com a hortalisses destinades a les amanides. Els créixens fan una flor blanca i petita amb quatre pètals, com és habitual en les crucíferes. El gust d’aquesta planta, que és aperitiva i antiescorbútica, recorda força a la mostassa, però el seu sabor picant és molt més fi. Als créixens els agrada la terra humida i fonda, especialment la situada a prop dels recs d’aigua. Estudis recents han posat de manifest que els créixens són agraciats amb vitamina C, sals potàssiques, iode i ferro. De les nombroses propietats remeieres dels créixens ja en feu esment Odó de Meudon (vegeu a la BUB, Ms. 163, Libri Macri de virtutibus Herbarum, Nàpols 1477, f. 13: Nasturtium).

Publicitat

Des de temps antics, les fulles dels créixens s’han emprat per enriquir les enciamades —o amanides— de les col·lacions nocturnes conventuals i monàstiques, que eren servides als religiosos en el refetor per purificar la sang i revitalitzar l’organisme i, alhora, per fortificar les dents i les genives. La tradició gastronòmica conventual i monàstica ha vist en aquella variant dels créixens conreada pels frares caputxins nombroses propietats de caràcter antiescorbútic i enèrgic: «La creixenera se fa en llochs de aygua y té las flors petitas y blancas, tota ella d’un gust picant se menja per enciam. Lo enciamet de caputxí té propietats enèrgicas y és antiescorbútich. Los créixens se van comensâ a plantar lo any 1811 a Fransa. Provocan admirablement la orina y disolen la pedra dels ronyons y fortifican las genivas, caixals y dents» (BHC, Herbas y sas virtuts, 141).

Publicitat

Cal recordar que un dels plats refrescants més preferits dels frares era l’albergínia albina acompanyada amb fulles de créixens, que solien preparar així: “Tallaràs les albergínies albines en rodanxes posant-les durant un parell d’hores amb aigua, sal i uns quants alls ben picats. Després ho escorres, hi afegeixes les fulles de créixens, amb algunes olives confitades trossejades, i ho portes al refectori per enciamet” (Cuinar en temps de crisi, 13).  Anys enrere, a Catalunya, hi sovintejaren uns venedors ambulants anomenats baladrers, que venien créixens a les mestresses de casa als carrers de les poblacions: “Enciams, alls tendres! Dones! Espígol i farigola! Espàrrecs i créixens, també! Dones, enciams!”. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, sobre el conreu i propietats del gira-sol, que amb les seves sements es produeix un oli molt sa.

Fra Valentí Serra és arxiver dels caputxins

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol

Conrear i guisar els cigrons

La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme
spot_img

Aquests són els patis escolars de Sarrià-Sant Gervasi que obren durant l’estiu

Formen part dels 44 centres públics de Barcelona que oferiran espais de joc obert i refugi climàtic fins al 31 d’agost.

Desmantellat un club cannàbic il·legal que venia droga a menors al carrer Sagués

Durant l'operatiu, els Mossos van intervenir 750 grams de marihuana i més de 700 euros en efectiu

Sarrià-Sant Gervasi manté el lideratge socioeconòmic: se situa un 52% per sobre de la renda mitjana

Tot i l'elevat nivell adquisitiu, la renda del districte no està distribuïda de manera uniforme

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]