Cuina i Nutrició
Ramón Font – AMIC
Un dels millors regals que ens dona la vida són els amics. Amistats generoses, en tots els sentits, com la família Martín Borràs. Resulta que un dels molts dies d’estiu que van sortir a pescar amb canya, en la seva barca, van pensar en un servidor. Quan van retornar al port de Tarragona em van fer un truc perquè hi anés i em van carregar de peix de tot tipus. A destacar els bonítols i els verats, entre altres espècies de peix. Imagineu… Acabat de pescar, fresquíssim.
Dit això, ja em veieu netejant el peix, congelant-lo i donant tombs per a decidir com el podria cuinar. Doncs bé, els primers van ser un parell de bonítols, maquíssims, d’una mida ideal per a persones com jo. Per a un fartot, vaja. Per les seves dimensions vaig decidir de fer-los al forn, sense complicacions i propiciant que la matèria primera s’endugués el mèrit.
Un cop descongelats a la nevera, els vaig reservar perquè primer hauria de començar a coure la guarnició al forn per, més endavant, afegir-hi el peix pescat pel Raul sènior, el júnior i el Marc (un petit gran pescador). Així, vaig agafar una safata de forn i, a la base, hi vaig col·locar tot de rodanxes de ceba, d’un centímetre aproximadament. Damunt de la ceba vaig posar tres fulles de llorer, dents d’all sense pelar (aixafades) i patates, també tallades a rodanxes. Tot seguit hi afegiria tomàquets tallats per la meitat.
En aquest punt vaig salpebrar tots els ingredients esmentats i la safata se’n va anar directe cap el forn que ja el tenia a una temperatura de 180 graus. Ho vaig tenir a dins uns 20 minuts ben bons. A continuació vaig treure la safata del forn i, bonítols cap a dins, regats amb mig got de vi blanc. A partir d’aquest moment vaig anar vigilant la cocció. Crec recordar que quan el peix portava uns 15 minuts el vaig treure per a donar-li el tomb amb la intenció que quedés “sucoset” d’ambdós costats.
I ja està! La qualitat dels bonítols i el forn van fer la resta. No cal que us digui que mentre els bonítols i el seu acompanyament s’anava cuinant, del forn, sortia una flaire espectacular que amarava tot el pis. Quines aromes tan sensacionals.
I amb la safata que feia un gran goig, només va quedar servir al plat. Un plat que va esdevenir un autèntic espectacle per a tots els sentits. Ah! Abans d’acabar, tan sols comentar que aquesta fórmula de cocció al forn la podeu emprar amb d’altres tipus de peix. Per exemple, amb un lluç d’aquests guapos, seria genial.
Fins aquí l’article. Agrair novament a la família Martín Borràs el seu regal i als lectors i a les lectores el seu interès per seguir les meves receptes. Com dic sovint, canya als fogons.
