Publicitat

Dones referents per a la futura biblioteca de Sarrià

La reivindicació veïnal relativa a posar el nom d’una dona té un component obvi de justícia de gènere, escriu Max Cahner

spot_img

Publicat el 8.3.2024 14:45

Opinió

Max Cahner

Deia la regidora del districte, a la darrera Audiència Pública, que la futura biblioteca de Sarrià, que sembla ser que s’inaugurarà abans de l’estiu, hauria de portar el nom d’una dona relacionada amb el món de l’escriptura, si pot ser del barri. El seu plantejament encaixa amb les demandes de l’Associació Veïnal de Sarrià, així com d’alguns dels partits com ara Barcelona en Comú o Esquerra Republicana, que feia anys que demanaven que el nou equipament portés el nom d’una dona, de les moltes personalitats referents que han nascut, crescut o fet vida al barri de Sarrià o al districte. 

Publicitat

Un dels majors reconeixements que una ciutat pot rendir a una persona és tenir un espai al seu nomenclàtor. La reivindicació veïnal relativa a posar el nom d’una dona té un component obvi de justícia de gènere, pel que fa a les persones referents que apareixen als nostres carrers o equipaments. Per posar un parell d’exemples, podem afirmar que de les més de 40 biblioteques públiques de la nostra ciutat, només set tenen nom de dona. L’any 2021, segons dades de l’Ajuntament, a la ciutat de Barcelona només un 7,6% dels noms de vials –carrers, places, passatges, avingudes, parcs…– homenatgen dones. És a dir, dels gairebé 4.600 espais ‘batejats’ de la ciutat, només 350 porten el nom d’una dona. 

Publicitat

“De les més de 40 biblioteques públiques de la nostra ciutat, només set tenen nom de dona”

A pesar que en l’etapa d’Ada Colau es va apostar de manera intensa per aconseguir un nomenclàtor més social i feminitzat als carrers i les places de la ciutat, prioritzant noms de dones il·lustres vinculades a la ciutat de Barcelona, encara queda molt camp per córrer. Fa bé l’actual regidora del districte de donar continuïtat a aquesta política de visibilització de dones referents. 

“La reivindicació veïnal relativa a posar el nom d’una dona té un component obvi de justícia de gènere”

No oblidem que Sarrià és barri de Carme Karr, periodista i compositora que té un carrer al nucli antic; de Dolors Monserdà, escriptora i poetessa que té una plaça, o d’Angelina Trallero, una activista veïnal que també té un espai dedicat a la seva figura. Però també és el barri de Josefina Piquet, supervivent del franquisme i una de les creadores de l’Associació Les Dones del 36, també coneguda com ‘la Nena del 36’, o de moltes de les dones que van impulsar l’escola catalana com Maria Teresa Codina, que seguint l’estela de Rosa Sensat va fundar l’escola Talitha, més tard anomenada Escola Orlandai.

No es tracta només de tenir noms de dona, sinó que aquestes esdevinguin referents que encarnin aquells valors i ensenyances que volem transmetre a les properes generacions de veïns i veïnes del barri i futurs usuaris de la biblioteca de Sarrià. 

Max Cahner és politòleg, ha treballat de cooperant, consultor i és exconseller de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Torna la cursa inclusiva d’Aspasim: Correm Junts 2025

La jornada se celebrarà el 26 d'octubre i demostrarà, una vegada més, que l'esport pot ser una eina d'inclusió i solidaritat

Nou fre a la Buenos Aires: la justícia torna a frenar l’expropiació i protecció

Després de més de cinc anys de lluita veïnal per preservar l'edifici i obrir-lo a la gent, torna a ser vigent la llicència per construir un hotel de luxe

“Viure l’espai públic”, un recull sobre el pas de la dictadura a la democràcia a Sarrià

Un grup de persones vinculades a Sarrià, i algunes que van viure aquests fets, s’han reunit per recollir informació i documentació; El Jardí en publica el llibre

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí