Publicitat

Drill, baby, drill!

L'opinió d'Àlex Quevedo sobre les conseqüències de l'arribada de Trump a la presidència dels Estats Units

spot_img

Publicat el 24.1.2025 17:03

El racó del veïnat

Àlex Quevedo

El món viu una revolució política, però incrementada per les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Cal advertir, abans de fer cap intervenció en aquest aspecte, que la realitat publicada no és la realitat pública o, com a mínim, no del tot. Així doncs, aquesta sensació general, que l’arribada de Trump a la presidència dels EUA pot portar a un canvi radical de la realitat, és en part certa i falsa.

Publicitat

En un primer lloc, el fet de creure que la direcció política i econòmica mundial està sotmesa a les decisions d’un president dels EUA és un plantejament molt reduccionista. És veritat que aquest país s’ha convertit en els darrers anys en una potència incontestable i cal considerar les seves decisions com importants i transcendents en la vida dels europeus. Tot i això, no és cert que el que decideixi Trump serà el que acabarà esdevenint-se a Europa, sempre que aquesta es mantingui unida i ferma davant l’autoritarisme democràtic, que a les eleccions del 5 de novembre es va refermar.

Publicitat

Consegüentment, és essencial que tots els dirigents europeus es posin d’acord, malgrat tenir interessos diversos i en alguns casos diferents de cap a peus. A més, també s’ha de considerar que la UE supera en cent milions el nombre d’habitants als dels EUA. Per tant, encara que la situació és complexa i cal ser estudiada en deteniment en cada fet particular, veient les conseqüències en la Unió, no ens hem d’afeblir davant les decisions arbitràries d’un home que, ens agradi o no, ha guanyat democràticament i és el dirigent legítim del seu país.

D’altra banda, es pot comprendre bé, analitzant l’auge de l’extrema dreta a països amb passats que ens haurien de fer rumiar com Àustria, Alemanya o Itàlia, que els mitjans de comunicació es prenguin seriosament donar l’alarma a una situació que sembla ja viscuda pels nostres avantpassats. Però, és necessari no atabuixar als ciutadans perquè podria crear l’efecte contrari, la desconnexió total amb el que està passant i la reconnexió a altres mètodes substitutius de menor qualitat per informar-se (X, TikTok…).

En conclusió, a partir d’ara el repte és immens, no obstant això, a Europa ens l’hem de prendre com una situació per a reafirmar-nos en els nostres valors “de sentit comú”, basats en la defensa de l’estat de benestar, la sostenibilitat, la democràcia… De manera que no perdem de vista l’elefant a l’habitació, sense alarmar-nos o deixar que ens marquin l’agenda del debat públic des de fora.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]