Publicitat

Drill, baby, drill!

L'opinió d'Àlex Quevedo sobre les conseqüències de l'arribada de Trump a la presidència dels Estats Units

Publicat el 24.1.2025 17:03 · Actualitzat el 24.1.2025 17:41

El racó del veïnat

Àlex Quevedo

El món viu una revolució política, però incrementada per les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Cal advertir, abans de fer cap intervenció en aquest aspecte, que la realitat publicada no és la realitat pública o, com a mínim, no del tot. Així doncs, aquesta sensació general, que l’arribada de Trump a la presidència dels EUA pot portar a un canvi radical de la realitat, és en part certa i falsa.

En un primer lloc, el fet de creure que la direcció política i econòmica mundial està sotmesa a les decisions d’un president dels EUA és un plantejament molt reduccionista. És veritat que aquest país s’ha convertit en els darrers anys en una potència incontestable i cal considerar les seves decisions com importants i transcendents en la vida dels europeus. Tot i això, no és cert que el que decideixi Trump serà el que acabarà esdevenint-se a Europa, sempre que aquesta es mantingui unida i ferma davant l’autoritarisme democràtic, que a les eleccions del 5 de novembre es va refermar.

Publicitat

Consegüentment, és essencial que tots els dirigents europeus es posin d’acord, malgrat tenir interessos diversos i en alguns casos diferents de cap a peus. A més, també s’ha de considerar que la UE supera en cent milions el nombre d’habitants als dels EUA. Per tant, encara que la situació és complexa i cal ser estudiada en deteniment en cada fet particular, veient les conseqüències en la Unió, no ens hem d’afeblir davant les decisions arbitràries d’un home que, ens agradi o no, ha guanyat democràticament i és el dirigent legítim del seu país.

D’altra banda, es pot comprendre bé, analitzant l’auge de l’extrema dreta a països amb passats que ens haurien de fer rumiar com Àustria, Alemanya o Itàlia, que els mitjans de comunicació es prenguin seriosament donar l’alarma a una situació que sembla ja viscuda pels nostres avantpassats. Però, és necessari no atabuixar als ciutadans perquè podria crear l’efecte contrari, la desconnexió total amb el que està passant i la reconnexió a altres mètodes substitutius de menor qualitat per informar-se (X, TikTok…).

En conclusió, a partir d’ara el repte és immens, no obstant això, a Europa ens l’hem de prendre com una situació per a reafirmar-nos en els nostres valors “de sentit comú”, basats en la defensa de l’estat de benestar, la sostenibilitat, la democràcia… De manera que no perdem de vista l’elefant a l’habitació, sense alarmar-nos o deixar que ens marquin l’agenda del debat públic des de fora.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

Pepita Moreu, l’amor impossible d’Antoni Gaudí

Història Miquel Ribera del Pueyo Josepa Moreu i Fornells va néixer a Mataró el 16 de juny del 1857 i era la gran de quatre germans, tres noies i un noi (Pepita, Magdalena,...

“Li agradava l’estiu i no sabia per què”, un llibre que permet viatjar a entorns diversos on el mar hi és present

L'obra de Montserrat Margenat, veïna de Sarrià, és un recull d'onze relats independents on es descriu amb riquesa els paisatges, colors, llum, foscor i cultura on es desenvolupa cada història

Els restaurants de Collserola batallen per continuar oberts malgrat les complicacions arran de les restriccions per la pesta porcina

Amb el tancament dels boscos i els camins, la restauració ha perdut el 50 % de la seva activitat econòmica

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí