Gent Gran
Claudia Aineto
El dia d’anar al neuròleg ha arribat, saben què és un dia important que els canviarà la vida. La informació que doni l’especialista pot ser més o menys optimista, però evidentment que alguna cosa ha de dir-nos, si no, no seria necessari anar-hi. Nervis, incertesa i pors és el que senten abans del diagnòstic.
No són qui penseu, ells també estan a punt d’iniciar una batalla i segurament la més dura i amb més obstacles que mai han afrontat. Aquella figura que pateix en silenci, la persona cuidadora.
La persona cuidadora no professional és aquella figura que a vegades adopta aquest rol de manera escollida i d’altra imposada per les circumstàncies. És aquella que no rep ajuda el mateix dia que li estan dient a un familiar seu que pateix una malaltia sense cura i que haurà de cuidar i vetllar pel seu benestar tota la vida.
Shock, negació, resignació i acceptació són etapes d’un dol que elabora una persona cuidadora quan es troba en aquesta situació (dol anticipat). A vegades aquest dol no arriba a elaborar-se mai en totes les fases, ja que acceptar que la parella, el pare o la mare o qualsevol altra persona estimada té una patologia incurable, no és gens fàcil.
El primer pas és informar-se de la malaltia diagnosticada per professionals de la salut mental. Conèixer el grau o fase de l’estat actual i el comportament evolutiu de la malaltia pot ajudar a calmar i tranquil·litzar les pors més immediates. El segon pas és conèixer de quins recursos es pot disposar per vetllar pel benestar de la persona cuidada (centre de dia, atenció a domicili, etc.). El tercer pas és la presa de decisions, ja segurament en algun moment de la cura, s’hauran de prendre decisions que causaran inseguretats, culpa, pors i tristesa. És una etapa difícil per a la persona cuidadora, ja que segurament la situació és junta amb una sobrecàrrega física i emocional no atesa.
L’etapa final de cuidar és una etapa dolorosa alhora que satisfactòria per haver estat present durant tot el procés degeneratiu de la persona cuidada, una etapa poc reconeguda i molt important en el desenvolupament posterior vital.
La persona cuidadora viu moltes emocions i dificultats en silenci que la societat actual n sap percebre, ni valorar la seva tasca. Són persones lluitadores i valentes davant una realitat diària complicada i diferent cada dia.
A la Fundació Uszheimer escoltem, donem suport, ajudem i acompanyem durant aquest procés tan dur que viu la persona cuidadora. Donem la mà a totes aquelles persones que es troben en una situació tan complexa com la de cuidar a un familiar en situació de dependència en els grups de suport emocional que oferim a totes les famílies. Des de l’empatia i l’experiència que ens caracteritza proveïm dels recursos necessaris físics i emocionals perquè aquesta cuida sigui compartida.
Claudia Aineto és psicòloga de la Fundació Uszheimer
