Cuina Vegana
Marta Castells
El gingebre és una planta originària de l’Índia que es conrea per utilitzar-ne el rizoma. Es creu que procedeix d’alguna zona tropical de l’Extrem Orient, i creix en les zones tropicals de tot el món, però la Xina i l’Índia en són els principals productors; no obstant això, el gingebre més ben considerat és el que es cultiva a Jamaica. El seu nom original prové del sànscrit sringavera, que vol dir “banya”.
L’aspecte general del gingebre és horitzontal, lateralment aplanat. Pot arribar a fer de 3 a 16 cm de llarg, de 3 a 4 cm d’amplada i fins a 2 cm de gruix. És de color groguenc i marró clar per fora, i internament és de color marró groguenc. Els rizomes de gingebre han estat molt utilitzats com a condiment amb nombrosos usos culinaris i, sobretot, amb nombroses aplicacions medicinals, ja que fa augmentar l’energia i conté diversos principis picants amb efectes beneficiosos per a la salut.
Aquesta arrel té una llarga història d’ús medicinal, i serveix per tractar una varietat de malalties humanes, incloent-hi els refredats comuns: febre, malalties reumàtiques, complicacions gastrointestinals, mareig, diabetis etc. S’ha fet servir tradicionalment per tractar afeccions intestinals, en especial en problemes digestius. És ideal per combatre les males digestions, ja que estimula el pàncrees i augmenta la producció d’enzims que afavoreixen la digestió. També és un dels millor remeis que hi ha per combatre les nàusees i les ganes de vomitar.
Així mateix, és un excel·lent antisèptic: ajuda a dissoldre trombes de les artèries, i és laxant, aperitiu i té propietats antioxidants. Disminueix el colesterol en la sang, i pot ajudar a prevenir alguns accidents vasculars com els atacs de cor, les angines de pit, els coàguls o la trombosi. Afavoreix la circulació en general però especialment en les extremitats (circulació perifèrica); prevé problemes circulatoris en aquestes parts del cos, com la malaltia de Raynaud.
També serveix per alleujar els símptomes de la grip, com la febre o la congestió nasal, i per reduir els dolors articulars que són conseqüència de l’acumulació de toxines produïdes per microorganismes responsables d’aquesta malaltia. Si teniu un refredat comú funciona de la mateixa manera, i elimina significativament les congestions que produeixen al pit per l’acmulació de mucosistat. En casos de sinusitis, serveix per desinflamar el nas congestionat. És un bon antiinflamatori i analgèsic, alleuja significativament el dolor associat a l’artritis o l’artrosi, i és beneficiós per a la musculatura.
Contraindicacions
Però també cal prendre una sèrie de precaucions ja que en alguns casos s’han descrit reaccions adverses en problemes de pell (dermatitis). També pot interactuar amb alguns medicaments anticoagulants. En canvi, no és recomanable per a les persones amb càlculs biliars, ni tampoc s’aconsella a les embarassades i mares lactants. Més de 6 grams poden provocar problemes gàstrics, interferir en la digestió de les vitamines liposolubles i provocar úlceres. Els símptomes d’una sobredosi de gingebre poden incloure confusió, batecs irregulars del cor i adormiment.
No és recomanat el gingebre en nens menors de 6 anys ni en persones amb úlceres gastrointestinals i gastritis.
A la cuina
A la botiga (herbolaris, mercats i supermercats eco), trobareu l’arrel fresca, seca, en pols i en píndoles. La millor manera de consumir el gingebre és fresc, ratllant-lo i esprement unes quantes gotes sobre l’aliment, batut, suc, sopa… i millor a l’hivern, ja que escalfa l’organisme. També podeu tallar-ne una o dues rodanxes i afegir-lo a l’estofat, a cocció llarga.
Conserveu-lo en un lloc sec i fresc, allunyat de focus de calor i de la llum del sol. Si us maregeu quan viatgeu, podeu prendre’n un parell de píndoles unes tres hores abans de sortir. Si el viatge és llarg, preneu-ne una mitja hora abans de començar i una altra píndola quan us comenceu a marejar.
