Opinió
Glòria Vilalta
Sovint oblidem tot el que ja tenim o hem tingut. Si féssim una llista conscient de tota l’abundància de la nostra vida, probablement ens sorprendríem. Tenim la tendència de mirar què ens “falta”, què és el que “no tenim” en lloc de mirar i agrair tot el que ja hi ha.
Pot ser la salut, la prosperitat, l’amor, la família, els amics, la llar, el clima, el menjar, el lloc on vivim, els aprenentatges que hem fet, i un llarg etcètera. A mi m’ajuda molt observar la natura; els arbres, el sol, el vent, l’aigua, les flors, les pedres… Hi ha de tot i en abundància.
L’altre dia vaig poder gaudir d’un lloc meravellós, molt a prop de la nostra nova llar, però que desconeixíem completament. En contemplar-lo, em vaig dir: podria estar a Noruega o en qualsevol altre lloc i pensaria: quina sort! I resulta que el tenim aquí, ben a prop. Reflexionava sobre aquesta tendència de donar més importància al que no tenim. Reflexionava també en el fet que cada dia, si estem atents, podem descobrir nous regals.
La pròpia vida és un regal; aixecar-se cada dia, tenir l’oportunitat de viure diferents experiències -sigui quina sigui la situació que tenim-, o simplement experimentar el mateix però d’una altra manera. No hi ha dos instants iguals. Fins i tot per a qui ho està passant molt malament, el fet de tenir un nou dia, minut o segon, pot significar molt, perquè tot pot canviar, ni que sigui la percepció davant del mateix fet. La vida pot tenir moments molt durs, però també té moments -més dels que ens pensem- que estan plens de bellesa i abundància, si els sabem observar.
Gràcies a tot el que ha estat, al que és i al que serà!
