El Racó del Veïnat
Montse Cantín Mas
La crisi sanitària de la covid-19, qui ens ho havia de dir, era inimaginable només fa uns mesos; s’estava covant a l’altre extrem del món i sota paràmetres i sistemes polítics tan diferents dels nostres, que ningú va imaginar que arribaria a occident amb tanta virulència i gravetat.
És una crisi difícilment explicable, si no és començant per reconèixer una certa miopia d’occident. S’ha convertit en crisi social i econòmica de primer ordre, i haurem de posar el millor de cadascú per aguantar i sortir-ne sense deixar ningú a l’estacada.
Malauradament hem de lamentar massa vides humanes que plorarem el que ens resta de vida; punt d’inflexió per la història i de la nostra generació.
En moments de la vida tan durs i greus és necessari com mai reflexionar, reconèixer col·lectivament la realitat que estem patint i vivint i aturar-se per agafar forces. Es tracta d’una cursa llarga que hem de superar com a societat i, en primer lloc fent homenatge a tothom que hi està posant la seva expertesa, la seva professionalitat, el seu temps i el seu cor; i també a molta gent que ha posat en risc la seva pròpia vida, en alguns casos fatalment.
És cabdal que siguem capaços de la catarsi social que ens farà convertir la crisi en l’oportunitat per construir una societat millor perquè tot el patiment tingui sentit. Reconèixer i homenatjar pot ser un bon tret de sortida d’un nou futur millor pels nostres fills.
Hem de poder conèixer i agrair als que han treballat en condicions precàries amb jornades inacabables en hospitals, residències, CAPs, i als centres residencials de persones dependents i a tots els col·lectius de prevenció i seguretat. També a tothom que s’ha reinventat en el seu dia a dia per proveir a la comunitat de materials sanitaris i de protecció que han estat i continuen sent molt preuats; fabricant-los o cosint i distribuint-los a través de xarxes formals i informals. Als col·lectius professionals i persones particulars que han tingut cura dels seus conciutadans: dels seus pacients, dels seus alumnes, dels seus clients, dels seus veïns del barri i de l’escala (amb qui tot just es saludaven a l’ascensor amb un tímid bon dia o bon vespre); i també als que han posat la seva imaginació perquè els dies, de petits i grans, fossin més amables.
Aquesta gran crisi ens ha de permetre retrobar-nos físicament, però també en la idea col·lectiva de no oblidar-nos de ningú, mai més; per construir una nova societat que ha après per fi la gran lliçó: una societat sustentada en els valors que han esdevingut fonamentals: equilibri, solidaritat, coneixement i cura fent del benestar de les persones el centre de tot.
