Opinió
Juanjo Compairé
Aquest diumenge 26 d’abril era, recordem-ho, el primer dia en què els infants podien sortir de casa després de moltes setmanes. Surto de casa a comprar el diari a la plaça de Sarrià. És una hora abans de l’horari recomanat per la Generalitat perquè els infants més petits sortissin de casa. Però sigui perquè el Gobierno ha deixat aquesta recomanació en paper mullat, sigui perquè els infants tenen ganes de sortir, el cas és que em trobo pel camí (Oriol Mestres-Major de Sarrià) famílies senceres que comencen a sortir abans de casa abans de l’hora recomanada.
En molts casos són tots dos, pare i mare, qui els acompanyen, tot i que les instruccions eren que només ho fes un adult. Cares d’alegria dels infants, la major part amb mascaretes més o menys tunejades. Els patinets acompanyen les ganes de conquerir quan abans millor l’espai obert. El dia, el sol radiant, acompanya.
A la plaça de Sant Vicenç en aquella hora primerenca, tres nens ocupen l’espai. Hi ha dos adults que, asseguts en bancs oposats, guarden la distància. Els nens, però, amb els patinets, òbviament, es toquen i de tant en tant xoquen. A la plaça de Sarrià un grup familiar ocupa un banc que serveix de garatge de bicicletes infantils i base d’operacions de la quitxalla. Ara bé, trobo també tres homes fent tertúlia tranquil·lament com un diumenge normal. I un ciclista, vestit com si anés al Tour de France, que travessa en direcció al mercat. Potser -penso sorneguerament- es consideren inclosos en la categoria de menors d’edat, ni que sigui d’edat mental.
Quan torno a casa em trobo de cara amb un cotxe de la Guàrdia Urbana, patrullant a pas lent. Major de Sarrià es comença a animar. I el rètol del cotxe adverteix: “Mobilitat restringida”.
