Publicitat

La carxofera, depurativa del fetge i estimada en les dietes d’aprimament

Els romans se la menjaven laminada i adobada, a guisa de carpaccio, i també es menjaven el cor de la carxofa tendre

spot_img

Publicat el 30.1.2023 6:30

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

La carxofera o escarxofera (llat., Cynara scolymus; cast., alcachofa o alcarchofa) és una hortalissa que dos mil anys enrere ja gaudia d’un gran prestigi, especialment en la cuina romana, car els romans se la menjaven laminada i adobada (a guisa de carpaccio) i també es menjaven el cor de la carxofa tendre ben amanida amb un bon oli i vinagre i també els cors de carxofa amb cargols.

Publicitat

La carxofa és, alhora, una planta remeiera molt eficient per a guarir les malalties del fel, car la cinarina que conté la carxofa augmenta la producció de la bilis i és la principal hortalissa depurativa del fetge, puix que conté inulina, una substància de gust molt amarg que incentiva la digestió dels greixos i que s’ha mostrat eficaç per a rebaixar els nivells de glucosa, àcid úric i colesterol. Tot i el prestigi que assolí la carxofa en la cuina de Roma, aquesta hortalissa no penetrà en la cuina hispana fins ben entrat el segle XV. Actualment, es conrea una gran varietat de carxofes: l’escarfoxa blanca de Tudela, les carxofes italianes de la Toscana, les franceses del Rosselló i de la Provença i, sobretot, les carxofes de Benicarló i del Baix Llobregat que són unes de les hortalisses més prestigioses i saludables de la cuina mediterrània.

Publicitat

La carxofa es recomana que s’ha de prendre una estona abans dels àpats, així el reputat botànic Pius Font i Quer (†1964) escriví que “el cultivo y el perfeccionamiento del cardo de comer y de la alcalchofa se remontan a la gran antigüedad. En diversas representaciones del antiguo Egipto aparecen con frecuencia unas a modo de piñas que semejan ser las cabezas de la alcalchofera o del cardo” (veg. Plantas medicinales, 604). Les flors del card formatger o herbacol (llat., Cynara cardunculus) en la praxi de la medicina popular s’han emprat per a quallar la llet destinada a l’elaboració del mató o del formatge. La carxofera és una hortalissa derivada del card formatger que conreat des d’antic a les hortes ha anat millorant com a hortalissa al llarg dels anys i, actualment, produeix unes capses molt saboroses i riques en fibra. És una hortalissa molt rica en magnesi, calci i potassi.

Una bona descripció de les mates de cynara i llurs propietats remeieres ja fou aportada en el llunyà any 1555 pel celebrat professor de la Universitat Complutense D. Andrés de Laguna (†1560): “El cardo tiene las hojas semejantes parte al camaleón y parte a la blanca espina, empero más negras y más gruesas. Produce el tallo luengo y muy poblado de hojas, encima del cual nace una cabeza espinosa. Su raiz es negra y gruesa, la cual, aplicada en forma de emplastro, corrige la sobaquina y la hidiondez de las otras partes del cuerpo. Las alcarchofas que ordinariamente se comen son muy útiles no solamente al estómago, empero también al hígado, a la vejiga y a los riñones” (Acerca de la materia medicinal, III, 14). En efecte, la carxofera és especialment útil per a sanar les malalties del fetge i, actualment, alguns especialistes de medicina natural parlen de la Cinoterapia, ateses les nombroses qualitats i les peculiars propietats d’aquesta hortalissa que era conreada d’aquesta guisa pels antics hortolans caputxins: “Se plantan les escarchofas, o alcarchofas ab esqueixos de la mateixa planta, y assó se pot fer tot los mesos del any en lluna vella. Volen aigua, y fem al tronch y que se entrecávian cada mes”; (BHC, Lo jardiner hortolá, VI).  

En la dieta conventual era molt apreciat el bacallà amb carxofes a la caputxina, les carxofes amb pèsols estofats i, sobretot, el ‘Platillo de carxofes’ que els frares solien preparar així: “Perdigarás las alcachofas con agua y sal, de manera que estén casi cocidas; luego le quitarás todo lo tierno y lo ahogarás con un poco de manteca de vacas fresca hecha pedacitos; luego le echarás un poquito de vino blanco y el zumo de un limón y sazonarás con todas especies” (Arte de cocina, 216). Com que les carxofes són saciants, baixes en calories i molt riques en fibra, són les hortalisses més estimades en les dietes d’aprimament, i atesa la seva capacitat drenant dels greixos, i alhora també ajuden a rebaixar el colesterol i a combatre les dermatitis i els èczemes. El cor de la carfoxa tendre amb pèsols estofats és un plat de temporada excel·lent! A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau sobre les propietats de l’api.

Fra Valentí Serra és arxiver dels caputxins

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

Les figues: propietats i usos

És una fruita particularment recomanable en moments d’esgotament físic i emocional puix que la seva ingesta estimula la concentració

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat
spot_img

El carrer d’Amigó canvia de sentit a partir de diumenge per reduir les afectacions al trànsit de les obres de l’L8

L’actuació forma part del dispositiu de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya de cara al tall del carrer de Muntaner entre Laforja i Marià Cubí a partir del 10 d’agost

L’Institut Tècnic Eulàlia commemora el seu centenari amb actes a l’escola i en diversos indrets emblemàtics de Barcelona

La celebració es clourà amb una trobada festiva d’antics alumnes i professors el dissabte 24 d’octubre de 2026

Estudiants de l’EUSS presenten un nou monoplaça elèctric amb aerodinàmica perfeccionada

Una versió millorada del monoplaça elèctric, amb un 260% més d’eficiència aerodinàmica i que mira cap al futur de la competició: així és el nou vehicle desenvolupat per l’equip d’EUSS MotorSport

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]