La mirada jove
Elena Bulet (@elenabulet)
DES DE FORA.
La gent té una imatge equivocada d’un cor. No coneix el compromís que suposa la música. Des de l’exterior, la coral sembla seriosa, fins i tot friqui. Es pensen que cantem cançons molt clàssiques. Fins i tot m’han preguntat alguna vegada si cantàvem òpera.
LA REALITAT.
Cantar en grup és conviure amb gent a partir de la música. Es crea un vincle molt fort. Necessites el coixí del grup. Cantant en grup pots fer coses que sola mai faries. Es generen harmonies…
Aquestes són les opinions de tres cantaires del cor Albada. La coral forma part de l’Agrupació Cor Madrigal. És un cor de joves, que ja fa més de 50 anys que està actiu i que actualment assaja a Vil·la Florida. La Maria Riu (presidenta) té 24 anys i des dels 3 anys ja cantava. Com ella, l’Anna Albaladejo, que aquest any s’ha incorporat a la coral. La Maria Antònia, en canvi, en té 29 i ha cantat més de 7 anys a l’Albada, tot i que recentment l’ha deixat. La Maria (MR) és contralt, mentre que l’Anna (AA) i la Maria Antònia (MA) són sopranos.
Què heu après del cor Albada?
MR: La manera de fer. Des que estic al cor, he millorat molt la lectura de partitures, l’afinació, també he començat a fer classes de cant…
AA: No només el cor Albada, sinó que totes les corals et canvien. Ensenyen a conviure musicalment amb els altres. T’has d’adequar a la coral. Canvia el so, les veus, el timbre de cada persona…
MA: T’ensenya a assolir comunicació musical. Hi ha dinàmiques internes entre els cantaires que formen el cor. És màgia que peces tan diverses després acabin encaixant.
Què sentiu quan canteu?
MR: Cantar és una forma d’expressió i de creació. Sobretot si cantes en un cor, perquè conjuntament generes alguna cosa.
AA: Alegria. És una forma de transmetre sentiments.
MA: Vitalitat. Si un dia estàs desanimada, ajuda molt.
Cal tenir bona veu per entrar al cor?
MR: Albada és un cor que intenta ser un lloc d’aprenentatge. No fem fora ningú. Si no has cantat mai, l’important és que vulguis millorar. Són ganes i compromís. T’hi has de voler implicar.
AA: Has de tenir una base musical. Però és normal no tenir bona veu si no has cantat mai. Es tracta d’anar exercitant el múscul.
Després d’estar anys al cor, l’heu vist evolucionar?
MR: Quan vaig entrar era de les més joves del cor i ara ja gairebé no queda ningú de la meva generació. Vius el canvi de gent. És un cor jove i es nota la diferència d’edat. Cada generació és diferent. Tot i que sap greu, quan algú comença a sobrepassar la mitjana potser té ganes d’anar cap a una altra banda…
El paper del director deu ser clau en una coral…
MR: El director ha de saber com vol que soni el cor i fer-lo caminar en aquella direcció. Ajuda el fet de tenir un objectiu.
MA: Ha de saber connectar amb la gent jove, però alhora també tenir una mica d’autoritat.
Què és per vosaltres la música?
MR: És quelcom molt especial. Només amb uns sons, se’ns generen emocions.
AA: És una forma diferent de veure la vida. Gràcies a la música hi ha coses que les vius de manera diferent als altres. Aconsegueix transportar-te a altres llocs.
MA: Vida social i records.
L’entrevista flueix, mai més ben dit, com la música. Les tres cantaires riuen molt i reflexionen de manera distesa. Quan els demano pel color de la seva corda, la Maria considera que les sopranos són de vermell brillant i les contralts de blau. L’Anna, en canvi, li posa groc a les primeres i verd a les segones. La Maria Antònia defineix a les sopranos amb el blau i comparteix el verd de l’Anna per les contralts. Més enllà d’aquest exercici cromàtic, expliquen que hi ha una rivalitat amistosa entre les dues cordes. Ara bé, quan els demano si em poden cantar alguna cosa, les tres es posen d’acord. Expliquen que és complicat, que calen mínim 4 persones per fer-ho! Llàstima.
Caldrà escoltar-les en concert.
