12.8 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

La covid-19 agreuja les situacions de precarietat

Les persones sense sostre, les treballadores de la llar i de cures i les entitats socials són algunes de les principals afectades

Elena Bulet
Intento explicar històries de la millor manera possible. De vegades amb paraules, de vegades amb imatges, però sempre amb la voluntat ser fidel a allò que es vol transmetre. M'apassiona la cultura i la societat i tenir l'oportunitat de poder reflectir la seva realitat al districte.

Societat

Elena Bulet (@elenabulet)

“Queda’t a casa!” exclamen totes les veus i estímuls del teu voltant. Missatges institucionals, anuncis a la televisió, stickers a les xarxes socials, etc. Tot condueix a tancar-te a casa per passar la quarantena. De cop i volta, un confinament que dura gairebé més de dos mesos i una crisi social que afecta de manera transversal tota la ciutadania. La covid-19 s’està emportant la vida de moltes persones. També està agreujant les condicions de precarietat en què vivien moltes altres. 

El creixement exponencial de la pandèmia al país ha comportat una presa de mesures a correcuita per aplanar la corba de contagis i gestionar la crisi que comporta. Però aquest agreujant víric ha posat de manifest que durant la “normalitat” hi ha moltes persones que no tenen els seus drets garantits. Les persones sense sostre i les treballadores de la llar i de cures són algunes de les més afectades. Mesures com el confinament, per exemple, són un privilegi de classe, perquè no tothom té una llar on confinar-se ni recursos suficients per aturar la seva activitat econòmica durant aquest període. Una altra solució ha estat el subsidi per a treballadors i treballadores que han vist disminuïts els seus ingressos, però és una ajuda a la qual no poden accedir totes les persones. 

“La pobresa es democratitzarà”

Desenes de persones fan cua al voltant de les instal·lacions d’Assís, centre d’acollida de les persones sense llar al districte. Moltes d’elles porten motxilles de muntanya on carreguen les seves pertinences. Mentre esperen el seu torn per entrar a esmorzar, agafar el pícnic de dinar i de sopar o dutxar-se, conversen animadament. L’espera es pot fer llarga, ja que s’entra amb comptagotes per mantenir les distàncies de seguretat. Algunes llegeixen el diari o escolten música per fer-la més amena, l’espera. Abans d’entrar, però, sempre se’ls mesura la temperatura corporal. 

“Tenim unes 40 dutxes cada dia, unes 80 persones esmorzant i gairebé repartim 100 pícnics”, explica el Jesús Ruiz, director d’Assís. Aquesta gestió és fruit de la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, que, amb la cooperativa Suara, es va fer càrrec del centre quan els seus treballadors van haver d’estar en quarantena per un possible cas de coronavirus. En l’actualitat, els treballadors d’Assís estan fent torns amb els de Suara per ser el màxim d’efectius possible i minimitzar riscos de contagi. 

A més d’aquests serveis, també reparteixen lots d’higiene bàsica: “Hem fet 1200 lots, gràcies a un crowdfunding i a diverses donacions que hem rebut. Els lots tenen xampú, gel, mocadors, guants, tallaungles, un raspall de dents, una ampolla d’aigua i productes per afaitar-se o compreses”, explica el Jesús. El director també destaca la feina de més de 50 persones voluntàries que han cosit gairebé 2.000 mascaretes per introduir-les als lots i repartir-les entre les persones que ho necessitin.

El problema és que és una crisi sanitària, però ja hi havia una crisi social. El 25% de Catalunya viu en situació de risc pobresa. Ara, a més dels que ja venien, comencen a trucar-nos persones que s’han quedat sense diners per menjar. També famílies, gent que treballava en la restauració cobrant en negre, fent tasques de les cures i que han perdut la feina i ja no els arriba per pagar el lloguer”, descriu el Jesús. També apunta al model de ciutat en què vivim, basat en serveis com ara el turisme i la restauració, com a factor condicionant d’aquesta situació de precarietat. “La pobresa es democratitzarà. És evident que no hem fet la feina com a país, perquè es tracta d’una problemàtica estructural que requereix treball de les dues administracions. Nosaltres estem donant aliments, serveis bàsics, dutxes… Activitats que haurien de realitzar a casa seva”, explica el Jesús. 

Des d’Assís ofereixen mascareta a tothom qui ho necessiti © Elena Bulet

Les 90 persones sense llar i en risc d’exclusió social que viuen al Centre Residencial d’Inclusió (CRI) Hort de la Vila estan molt inquietes. Les portes no s’obren tan sovint com de costum. Entren menys professionals i voluntaris i, tot i que els residents fan les sortides reglamentàries per anar a l’estanc o a la farmàcia, el coronavirus també ha afectat les rutines internes. “Molts residents s’han bolcat a ajudar, però a d’altres els costa més. També hi ha malalts que rebien visites del metge i ara no es poden fer o s’han de fer per telèfon”, explica la Marta Tello, responsable de Comunicació de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, entitat que gestiona l’espai. 

Des del CRI Hort de la Vila, s’han canviat diverses dinàmiques de treball per fer front a la pandèmia. A part dels protocols en cas que algú doni positiu, també hi ha petites accions que funcionen diferent. Per exemple, s’estan fent dos torns de menjador, on les taules ja estan parades. D’aquesta manera no cal que tothom toqui els coberts. També es fan activitats noves, de cara a Sant Jordi o a altres esdeveniments. La Marta destaca el gran suport dels treballadors del centre, així com del veïnat i dels voluntaris, que sovint fan videoconferències. 

“Els centres d’alguna manera reflecteixen les mateixes coses que passen dins la societat, però en petit. Hi ha persones a les quals han fet fora de la feina o bé que treballen però no se’ls proporciona equips de protecció individual (EPIs). També quan arriben ofertes laborals són precisament en sectors delicats. Sovint són tasques de neteja o de cures a la gent gran”, explica la Marta, tot destacant la precarietat laboral d’aquests àmbits. 

A part del pavelló a plaça Espanya i de l’equipament per dones al carrer Dos de Maig, l’Ajuntament de Barcelona també ha habilitat un tercer espai per a persones sense llar que presentin símptomes o que s’infectin de coronavirus. Es troba en una zona específica del CRI Hort de la Vila, en què han fet una ampliació de desenes de places. Tot i que s’ha reduït el nombre de persones que viuen al carrer, les mesures només es tracten d’una solució provisional. Què passarà després del desconfinament? A les persones que s’ha acollit se les tornarà a deixar al carrer? 

“S’han de fer polítiques per garantir l’accés a l’habitatge d’aquestes persones”, sentencia la Marta. Fa pocs dies ha ressonat molt als mitjans el cas del presumpte assassí en sèrie de tres persones sense sostre. Al voltant del 40% de les persones que viuen al carrer han patit algun episodi de violència física o verbal. L’aporofòbia és un fenomen present a la nostra societat que sovint s’ignora. Cal recordar també el cas de Rosario Endrinal, que va ser cremada viva per tres joves en un carrer de Sant Gervasi.

Una persona sense llar recull l’esmorzar i el pícnic per dinar i sopar © Elena Bulet

Treballadores de la llar i de cures: acomiadades i sense recursos

“És una paradoxa que, en aquest moment en què cuidar persones grans és tan important, les acomiadin”, explica la Mariela Pica, experta en relacions i salut laboral i participant del projecte Sorela, dirigit a l’empoderament de les dones migrants treballadores de la llar, un col·lectiu destacat que treballa a Sarrià i Sant Gervasi. Aquests dies la Mariela ha estat assessorant a través de Whatsapp diverses dones que fan tasques de la llar i de cures. Ho fa amb la Gaby Poblet, investigadora social especialitzada en treballs de la llar. “Des de fa temps, tenim un grup amb unes de 90 treballadores. Intentem enviar informació sobre l’actualitat legislativa, sobre els processos de regularització que cal seguir, els drets que tenen en relació amb el seu salari, etc. També derivem consultes a sindicats com la CNT, CCOO i la Coordinadora Anem per Feina”, descriu la Mariela. 

“Detectem que les persones estan desprotegides. A moltes treballadores les han fet fora rescindint-ne el contracte i no saben que poden reclamar. Tampoc coneixen els recursos i moltes es troben fora el teixit associatiu”, explica la Mariela. El grup hi és per rebre consultes i resoldre totes les necessitats que puguin tenir aquestes treballadores. També hi ha persones que tenen formació sanitària i volen ajudar treballant en el que es pugui. Algunes consultes que han rebut són de dones que volen demanar la targeta sanitària per Internet. O també casos com el d’una treballadora que ha d’anar al metge, però que els qui la van contractar li han dit que no té mútua. “Per a mi, el que palesa és la falta de coneixement dels recursos que existeixen i de com accedir-hi”, explica la Mariela. 

Les treballadores de la llar i de cures han estat de les principals afectades des que va començar el confinament. La precarització laboral que pateixen s’ha agreujat i es reflecteix en diverses situacions diàries; entre elles: la dificultat per justificar que han de sortir al carrer per treballar o bé l’accés a les ajudes econòmiques. Per primera vegada el Govern espanyol ha regulat un subsidi per a les treballadores de la llar i de cures, però només hi podran accedir les persones que estiguin donades d’alta a la Seguretat Social. A més, com que en molts casos les treballadores cobren una part en negre, en cas d’accedir al subsidi, no reflectiria la proporció real dels diners que li pertocarien a la treballadora.

Mascaretes cosides per diverses voluntàries © Elena Bulet

“Aquesta crisi ha posat en evidència les precarietats que existeixen”, explica el Pedro Moreno, membre de la Coordinadora Anem per Feina i responsable d’assessorament jurídic a famílies contractadores i treballadores. L’entitat Anem per Feina és un dels números als qui les coordinadores del projecte Sorela deriven consultes. Des de la Coordinadora es dediquen a oferir un servei gratuït d’intermediació laboral per a treballs de la llar i de cures per a què la selecció de personal sigui inclusiva i justa. “Fem una tasca de presa de consciència i empoderament respecte els drets i deures de cada persona, orientada a la professionalització en el sector del Servei Domèstic”, descriu el Pedro. Anem per Feina forma part de la Xarxa Treball de la Llar Just, una plataforma d’associacions que treballen per garantir relacions laborals justes en el marc del treball de la llar. 

A Sarrià hi ha força moviment, molta contractació. És aquí on es fa l’autèntica transformació. Posant la contractació, donant la treballadora d’alta, establint la cotització, etcètera. Tota aquesta feina la fem nosaltres, ajudant la família i les treballadores”, explica el Pedro. Durant el confinament, han reforçat l’assessorament telefònic i telemàtic. Reben casos de famílies que van demanar a les treballadores que no vinguessin i ara no saben quant els han de pagar, casos en què les treballadores han estat acomiadades però els càlculs respecte al que els han de pagar no estan ben fets, tramitacions de baixes mèdiques, etc.

Les entitats socials multipliquen despeses

Amb la covid-19, moltes entitats socials veuen incrementats els costos econòmics. Un dels exemples és la Fundació Aspasim, entitat sense ànim de lucre establerta a Sarrià-Sant Gervasi. La fundació treballa per millorar la vida de persones amb discapacitat intel·lectual i psíquica. Després de l’aturada de les activitats en escoles i tallers de la fundació, els professionals d’Aspasim que no són població de risc s’han dedicat a cobrir torns a les llars per mantenir l’estabilitat clínica de persones amb discapacitat intel·lectual greu, trastorns de conducta o trastorns de l’espectre de l’autisme. 

Durant aquestes setmanes ja ha tingut diversos casos de persones diagnosticades de coronavirus, fet que n’ha suposat la hospitalització i l’acompanyament especialitzat, a més d’una tasca de coordinació i suport emocional. Així mateix, cal sumar-hi un cost econòmic extraordinari en desinfeccions, compra de productes sanitaris, EPIs, aïllaments preventius i pagament del personal complementari a les baixes per confinament, a banda de la rotació d’una trentena de professionals. “Són milers d’euros que s’incrementen cada dia”, alerten des de la fundació. 

Estem vivint una crisi amb un gran biaix de sexe i de classe. La urgència d’actuació per frenar la pandèmia ha extremat la precarietat de sectors que sovint passen desapercebuts, com ara les persones sensesostre, les treballadores de la llar i de cures o bé les persones amb discapacitat intel·lectual i psíquica. L’interrogant que es presenta és, si una vegada comenci el desconfinament, aquests grups socials passaran de nou a l’oblit.

Si vols consultar-ne dubtes:

Projecte Sorela (de Europa Sense Murs)

Coordinadora Anem per Feina

Xarxa Treball de la Llar Just

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.