Bellesguard
Esteban Galindo
Tot i que al traspassar la porta d’entrada de la torre Bellesguard un gira el cap a l’esquerra, atret per les magnífiques restes del castell medieval del rei Martí, a la nostra dreta, just a l’inici del camí d’accés a la casa, ens trobem amb una obra d’Antoni Gaudí, concretament amb una creu de terme feta amb ferro forjat.
En èpoques històriques, la funció d’aquestes creus era bàsicament per delimitar un terme municipal, una fita amb simbologia religiosa, col·locades a l’entrada de les poblacions per demostrar la religiositat dels veïns als viatgers, i amb aquesta intenció s’aixecava una creu monumental, habitualment de pedra, que normalment eren decorades amb escenes religioses plenes de simbolisme.
La forma més comuna era una plataforma de planta circular o poligonal amb grades, on es col·locava la base de la creu al centre, i des d’on arrencava el fust o columna que sostenia el capitell. A partir del segle XV, algunes creus es varen protegir amb una teulada, de quatre vessants, sostinguda per columnes o pilars, i es van conèixer amb el nom de creus cobertes, com la que teníem a Hostafrancs.
Aquesta que trobem a la torre Bellesguard va ser construïda per Gaudí, i per tant, té unes característiques especials que la fan única. En principi, la seva funció és la mateixa, ja que senyalitzava precisament els límits de les parròquies de Sarrià i la de Sant Gervasi, dividits físicament pel torrent de Bellesguard (abans Torrent Mal), una frontera natural ben reflectida en els documents d’època medieval i moderna. De fet aquesta proximitat amb el límit, fa que a la documentació d’arxiu, la torre Bellesguard de vegades se situï a Sarrià i d’altres a Sant Gervasi.
També és una creu monumental al presentar una alçada de cinc metres des de la seva base. Dita base, de forma troncocònica capgirada, és coronada per una estructura acampanada, tota ella recoberta amb una decoració de trencadís amb ceràmica blanca i blau Barcelona, amb motius ondulats marins, i una rosassa circular amb vuit lòbuls que encerclen un lleó rampant i un gall, símbols que fan referència a la reina Margarida de Prades, dona del rei Martí.
Dos perfils gruixuts de ferro forjat en forma de T conformen el fust, tot ell trenat per donar-li més força, i que acaba en dues volutes que serveixen de base per la creu. El treball de decoració de la forja reprodueix les fulles del fals pebrer que es troba al seu costat.
La creu, també de ferro forjat, adopta la forma de la Creu de Malta amb decoració de volutes en els seus extrems. Un cercle central uneix les quatre parts de la creu, ornamentat amb vuit florons i quatre ratlles ondulades.
Com no podia estar d’una altra manera el pragmatisme imperava en les obres de Gaudí. Així, de l’últim terç del fust trenat, arrenca un braç horitzontal que termina amb un fanal, convertint la creu de terme en un punt de llum. Aquest fanal en origen era il·luminat per gas.
Malauradament l’obra al trobar-se a l’exterior presenta diverses patologies que afecten el seu estat, però tot i això, s’erigeix imponent rebent tots els visitants de Bellesguard.
Esteban Galindo – Grup de Recerca Bellesguard
