Perspectiva legal
Ingrid Sumarroca
Des de 1993, quan el govern del PSOE va crear un nou impost a les hipoteques, fins a dates ben recents, era indiscutit que fos el prestatari (qui sol·licitava la hipoteca) qui corregués amb el cost de l’import de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats. L’antecedent últim d’aquest impost era la “renda del segell” introduïda pel comte-duc d’Olivares al segle XVII.
El passat 16 d’octubre, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que trencava amb acceptació implícita que el subjecte passiu era el prestatari i, a través de l’anul·lació d’articles del reglament del referit impost, declarava que era l’entitat financera que concedia la hipoteca qui havia de pagar-ho. Aquesta sentència va entendre que l’obligat al pagament del tribut era el creditor hipotecari, en l’interès del qual es documentava en document públic el préstec que havia concedit, i que la hipoteca s’havia constituït en garantia de devolució d’aquest mateix préstec.
Amb prou feines tres dies després, el 5 de novembre, el mateix Tribunal Suprem va convocar al Ple d’aquest tribunal perquè decidís si el gir jurisprudencial havia de ser o no confirmat, en atenció a l’enorme repercussió econòmica i social. Recordem que s’estava valorant un impacte d’uns 5.000 milions d’euros que Hisenda havia de retornar per l’impost cobrat els últims 4 anys.
Doncs bé, la decisió del Ple —en un debat de llargues hores i amb un resultat de vots de 13 a 15— ha estat la de no confirmar el gir i que tot seguís com en els últims 25 anys, això és, que sigui el prestatari qui pagui aquest impost.
Després del coneixement de la decisió del Ple, gran part de la ciutadania i la majoria dels partits —hi inclòs el President del Govern, amb evident demagògia i populisme— s’han apuntat al carro de qüestionar la independència dels magistrats del Tribunal Suprem i fins i tot s’han convocat manifestacions davant les seus judicials i una vaga d’aquestes.
Valoració del canvi de rumb
Si bé el nou canvi de rumb és del tot punt lícit i constitucional, és cert que s’han generat algunes qüestions com, per exemple, com salvar la vigència d’un article del reglament de l’impost que va anar taxativament derogat, o en quina situació es poden trobar les reclamacions que molts afectats han interposat després de conèixer-se la sentència del 16 d’octubre.
Considero que en aquest punt no hem de cedir davant discursos populistes. Primer, és ingenu pensar que el cost de l’impost l’anava a acabar suportant la banca, atès que en l’economia de lliure mercat en la qual ens movem, el lògic és que la banca ho acabés traslladant als clients que sol·licitaven hipoteques, en formes variades. Segon, la sentència s’ha dictat amb un abast general, de manera que pot afectar qualsevol préstec hipotecari sol·licitat per una persona física o jurídica, tant per comprar un habitatge habitual com per avalar un negoci. Tercer, la imatge de la justícia és quelcom prou seriós en el nostre estat social i democràtic de dret com per a poder exigir dels nostres polítics responsabilitat a l’hora d’emetre les seves valoracions de la qüestió.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dijous un Reial Decret Llei amb el qual pretén aclarir la redacció de l’impost per afirmar amb tota contundència i claredat que l’impost l’abonarà el banc. Aprovar un decret-llei que modifica un element essencial d’un impost que afecta el contingut substancial del deure contributiu o del dret de propietat, com és la posició del contribuent en l’impost sobre les hipoteques, presenta problemes greus de constitucionalitat formal: l’última de les reiterades sentències del Tribunal Constitucional en aquest sentit es referia al Reial Decret-Llei del 2012 sobre l’anomenada “amnistia fiscal”.
Però és que, a més, el Govern ha anunciat la tramitació d’urgència de la Llei de Contractes de Crèdit Immobiliari per complir amb l’exigència de transposició de directiva comunitària en matèria de protecció de consumidors.
Potser la solució passa per eliminar l’impost quan es tracti d’un habitatge habitual, tal com ja succeeix en altres comunitats autònomes.
Ingrid Sumarroca Hurtado és advocada i economista
