Publicitat

La vida a través de la pantalla

Si no fos per "les pelis" a la meva vida no hi passaria res d'extraordinari

spot_img

Publicat el 16.5.2020 8:30

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón

El cinema sempre ha format part de la meva vida. Quan era petita, el meu pare em portava al cinema tots els diumenges. Em tornava boja d’alegria volant a terres llunyanes, somiant en fer aventures perilloses i convertint-me en la protagonista de la pel·lícula. Crec que una part de la meva percepció del món ve del cinema, i la resta, per descomptat, de les mateixes vivències.

Publicitat

Aquests dies de confinament, han sigut agradables gràcies a l’escriptura i a les pel·lícules del Prime. Si no fos per “les pelis” a la meva vida no hi passaria res d’extraordinari. Aquest virus ha aturat el món i he començat a viure els viatges, les passions i les aventures a través de la pantalla. Posant-se en la pell dels personatges es pot estimar, patir i morir al mateix temps. És fantàstic.

Publicitat

El món del cinema em ve de família. La meva àvia treballava a les taquilles de cine Galileu, al barri de Sants, Barcelona. Encara recordo quan el meu pare m’explicava que durant els anys 50 s’amagaven al cine a veure pel·lícules. Abans d’entrar havien de vendre unes quantes ampolles de vidre i papers de diari per poder pagar-se l’entrada. Aquelles pel·lícules els teletransportaven a llocs meravellosos, on es convertien en els personatges i els herois que tots volien ser. També la família del meu marit es dedicava al cinema. El seu avi era projeccionista en diversos cinemes de Barcelona, mentre que l’àvia treballava a les taquilles, i els dies se succeïen entre pel·lícula i pel·lícula.

L’amor que sento pel cinema em recorda a l’extraordinària pel·lícula Cinema Paradiso, estrenada el 1988 i dirigida per Giuseppe Tornatore. La pel·lícula és un retrat sentimental de la Itàlia de la postguerra i una declaració d’amor pel cinema. L’argument narra com alguns anys després de la Segona Guerra Mundial, Salvatore –anomenat Toto-, de sis anys, fill entremaliat d’una vídua de guerra, descobreix el seu amor per les pel·lícules, passant cada moment que té lliure, en el cinema local de cinema Paradiso. El noi desenvolupa una amistat amb el projeccionista, Alfredo, qui es converteix en la seva figura paterna i sovint li permet veure pel·lícules des de la cabina de projecció i li ensenya a utilitzar el projector. Amb el pas del temps Toto començarà a experimentar amb el cinema i farà servir una càmera per filmar fins a esdevenir un famós director italià, Salvatore Di Vita.

Per a mi, tot agafa tonalitats i colors diferents amb les pel·lícules. El cinema ha estat, és i serà sempre part de la meva vida.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Paco Poch: “Rodàvem molt per Sarrià i a l’equip sempre hi tenia gent del barri, perquè hi havia un grup cultural molt fort”

El productor i distribuïdor ha estat reconegut amb el Gaudí d’Honor - Miquel Porter 2025

Uns Premis Gaudí amb força presència de Sarrià-Sant Gervasi

A la cerimònia de la 17a edició, que se celebrarà el 18 de gener, hi haurà actors, directors i productors del districte

El productor de cinema sarrianenc Paco Poch, guardonat amb el Gaudí d’Honor 2025

L'Acadèmia del Cinema Català el reconeix com un dels "primers impulsors" del cinema català en l'àmbit internacional

‘Calladita’, l’òpera prima del director Miguel Faus arriba als cinemes

El film del veí de Galvany retrata la realitat de les dones migrades que treballen internes en cases de famílies burgeses, amb la producció de Steven Soderbergh
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]