Publicitat

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol

spot_img

Publicat el 23.3.2025 8:00

Cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

A propòsit del conreu de la xirivia (llat., Pastinaca sativa; cast., chirivía) els antics frares escriviren que és una planta a la qual convé “un terreno suelto y substancioso, y se siembra de julio a septiembre de asiento, al voleo. Se comen las raíces de la chirivía en la olla y en varios guisos, y son de muy fácil digestión y de mucho alimento. La hoja se destina para forraje; también las hojas majadas y aplicadas con miel, mundifican las llagas que van corroyendo la carne. Se ha usado la raíz de la planta cultivada para restablecer las fuerzas, y los frutos como febrífugos” (La Huerta de San Francisco, 66). 

Publicitat

La xirivia és una hortalissa que, inexcusablement, forma part de l’olla, o brou de verdura, la típica “escudella” pròpia de la cuina catalana tradicional. La xirivia s’assembla a una pastanaga una mica descolorida, però molt més aromàtica, dolça i amb un punt picant que, durant segles, junt amb el nap, ha format part de la cuina hivernal dels pobles europeus, anys abans del conreu i expansió de la patata, que, pràcticament, feu desaparèixer els guisats de naps i xirivies.

Publicitat

Cal assenyalar que la xirivia remineralitza l’organisme per la gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi que ens aporta, a més de ser també depurativa del fetge i de la vesícula biliar i, àdhuc, reguladora del colesterol. Estudis recents han posat de manifest les nombroses propietats digestives i diürètiques d’aquesta arrel, essent particularment recomanable la seva ingesta durant les afeccions gastrointestinals i quan es produeixen trastorns urinaris mentre que, tradicionalment, la xirivia s’havia usat per tal de combatre el reumatisme, l’artritisme i la tos. A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre les propietats del codonyer.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries
spot_img

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Curiositats i història del carrer de Francolí

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues

Adrià Plazas ja és a Barcelona: així l’han rebut després d’estar detingut a Israel

L'activista del Sindicat d'Habitatge de Cassoles, que va estar embarcat en els vaixells de la Flotilla, rep l'escalf de 400 persones a l'aeroport del Prat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí