Publicitat

Les mascaretes i el diàleg social

L'expressió de les mirades en una època en què els sentiments estan a flor de pell, també es radicalitza

spot_img

Publicat el 20.5.2020 7:30

Opinió

Roser Díaz

Fins fa poc temps dintre de la cultura occidental consideràvem estrany portar la totalitat o una part del rostre cobert. La cara és la zona que reuneix la manera més clara de l’expressió del nostre cos. A través del rostre interactuem amb la gent, de manera inconscient o bé de forma intencionada.

Publicitat

Molts de nosaltres ens formàvem una opinió d’un desconegut en creuar una mirada, en veure la manera en què parlava amb algú o per l’expressió del seu rostre. Teníem molta informació per enriquir les nostres relacions socials. De fet, durant una bona part de la història han estat prohibides les màscares, o relegades a unes festes concretes, els carnestoltes, on la màscara és l’element principal de distorsió personal. Cobrint el nostre rostre amaguem les nostres emocions, i trenquem una forma de relacionar-se amb els altres. A través de les màscares es creaven criatures fictícies que es movien en una fina línia entre la fantasia i la realitat.

Publicitat

Ara ens veiem obligats a cobrir per precaució una part important del nostre rostre, i això té dues conseqüències: la primera actua en detriment del contacte clar i personal fora de la unitat familiar. Quan ens trobem amb veïns o amics al carrer no podem apreciar el seu estat d’ànim més enllà del que ens volen informar, generant una forma unidireccional de coneixement, que podríem comparar a un monòleg visual, quan abans sempre teníem un diàleg; la segona és la importància que adquireixen les mirades, perquè en aquest nou escenari es parla amb els ulls.

L’expressió de les mirades en una època en què els sentiments estan a flor de pell, fruit d’una situació incomoda i extrema, també es radicalitza. Moltes mirades criden, amb la duresa de la seva expressió, les paraules que calla l’educació. I és que entrem en un nou canal de comunicació, on ni es parla clar ni s’entén bé, perquè sempre es pot negar el que diem haver vist. Això emmascara unes relacions socials ja alterades, perquè són per elles mateixes el vincle més gran de transmissió de la malaltia, origen de tot el problema. S’enyora el contacte amb la gent però a la vegada s’evita i es tem.
A diferència de les màscares gregues o venecianes que volen amagar la personalitat real dels seus portadors, les mascaretes sanitàries, obliguen a manifestar aquesta personalitat utilitzant altres mitjans.

No sabem quant de temps durarà això, però potser sí que en la nova escala de valors, una mirada valdrà més que moltes paraules. Quan les comunicacions són tan difícils actua la subjectivitat, hem d’aprendre a discernir amb claredat la realitat objectiva de la nostra realitat amb la informació que ara disposem, això també serà un nou repte de la Nova Realitat.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els CAP del districte inicien la vacunació de la grip en infants d’entre sis mesos i cinc anys

El Dr. Roger Vinyeta (CAP Sarrià) diu que la vacunació "és sempre positiva, i més amb la grip"; fins ara, només es vacunava els infants de risc

Mascaretes fora

"Es parla de la síndrome de la cara buida: la fòbia per la inseguretat que provoca deixar el rostre al descobert", opinió de Marta Trius

Últims dies per reclamar a les asseguradores pel tancament de negocis motivat per l’estat d’alarma

"Ja són diversos els jutjats i audiències provincials que han condemnat una asseguradora a indemnitzar un dels seus assegurats", per Federico Blanco

Desenes de persones es manifesten davant d’Educació per reclamar més protecció als centres

Han anunciat una denúncia contra Salut a Inspecció del Treball per "no dotar de mascaretes FFP2 a totes les professionals de l'educació"
spot_img

El llegat invisible dels neandertals

Els seus gens van ajudar els humans moderns a adaptar-se a malalties locals i a entorns amb poca llum solar, afavorint una espècie més resistent

El carrer d’Amigó canvia de sentit a partir de diumenge per reduir les afectacions al trànsit de les obres de l’L8

L’actuació forma part del dispositiu de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya de cara al tall del carrer de Muntaner entre Laforja i Marià Cubí a partir del 10 d’agost

L’Institut Tècnic Eulàlia commemora el seu centenari amb actes a l’escola i en diversos indrets emblemàtics de Barcelona

La celebració es clourà amb una trobada festiva d’antics alumnes i professors el dissabte 24 d’octubre de 2026

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]