Publicitat
spot_img

Llegint i vivint es va descobrint la tasca feta per dones

"Dones representants de totes les cultures i camps, al llarg del temps, van empenyent el progrés en general", opinió de Montserrat Carranza

Publicat el 2.8.2021 6:59

El Racó del Veïnat 

Montserrat Carranza i Milián

L’edifici de la biblioteca, de la duquessa i gran mecenes Anna Amàlia estava tota coberta d’una gran tela fosca, que es feia encara més tètrica, els dies ennuvolats. La biblioteca l’estaven restaurant d’un accidental incendi. Jo me la mirava des de lluny, intrigada, curiosa i amb ganes de descobrir les seves valuoses obres. Però encara van haver de passar alguns anys, fins que la vaig poder veure altre cop, aquesta vegada per Internet, totalment restaurada, ampliada i joiosa. Afortunadament des d’altres biblioteques, vaig poder llegir bastants llibres en la llengua de la gran mecenes Anna Amàlia, gràcies. També afortunadament, al llarg del temps, molts altres llibres me’ls han anat regalant, moltes gràcies.

Llegint i vivint, es va descobrint la gran tasca feta per dones, per donar coratge, lluitar, aconseguir i assentar els drets de les dones, per tot el món. Així tenim alguns exemples, com la fundació Isabel Allende, o Bella Abzug Leadership Institute (Bali). La tasca feta per Kavita Ramdas, com a directora dels drets de les dones a l’Open Society Foundation. El llibre de Rebecca Solnit  “Men Explain Things to me”, assajos breus, que descriuen casos de mansplaining. Activistes com Tawakul Karman, Premi Nobel de la Pau 2011. Els articles de l’activista Mona Eltahawy. El projecte Avanzadoras de Oxfam Intermon. I tants altres projectes, i llibres escrits per activistes, d’arreu del món.

Publicitat

Dones representants de totes les cultures i camps, al llarg del temps, van empenyent el progrés en general, i el progrés de les dones en la societat. Però encara, desafortunadament, es troba en massa entorns la incultura i el retrocés. El maltractament a la dona, la violació dels seus drets més fonamentals, de manera reiterada. Per això caldria una assimilació dels valors, i drets més fonamentals des de l’escola, al llarg de la formació acadèmica, i en la família. Recordar sempre la tasca feta i que s’està fent per dones, a través de les seves fundacions, també com a escriptores rellevants, realitzadores de cinema, científiques, que contribueixen als avenços mèdics i tecnològics. Mestres, i especialment  juristes, que fan valdre seriosament les lleis aconseguides per combatre aquestes xacres del retrocés, que encara tenim avui dia. Caldrà sempre dur al damunt els llibres, llegir-los, i mostrar-los sovint.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Gloria de la Nogal, la farmacèutica que va convertir un trosset del carrer Saragossa en un lloc de consol i amistat

Una memòria familiar sobre vocació imposada, postguerra, resistència quotidiana i vida compartida al Farró

Els nens del Tècnic Eulàlia estem de celebració

"Era una mena d’oasi solitari i valent, com un centre de pacífica resistència cultural i pedagògica"

El cor solidari de Sant Gervasi: un basar que brilla enmig de la foscor del tall de llum

Veïns de la Bonanova agraeixen a Casa Creativa, un comerç d'origen xinès, la seva solidaritat durant el dilluns en què tot es va apagar

“Hem estat víctimes, però som més que una història trista”: Assís posa cara al sensellarisme femení pel 8M

Una trentena de dones del centre d'acollida de Sarrià difonen un manifest que reivindica la sororitat i l'empatia entre les supervivents de situacions vulnerables
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí