Publicitat

Medicina personalitzada

spot_img

Publicat el 29.5.2018 16:00

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Ara farà una setmana, vam veure un noi a la farmàcia comprant-se càpsules de ferro, ja que deia que se sentia anèmic. Molt assenyadament la farmacèutica li va aconsellar que era millor que demanés una cita al CAP, ja que abans caldria saber quina n’era la causa. L’anèmia pot ser causada per diversos motius: per deficiència de ferro, de vitamina B12, falta de glòbuls vermells (un tipus de cèl·lula que transporta l’oxigen gràcies al ferro), pel fet que aquests glòbuls tenen una forma de falç en lloc de rodona o bé pot aparèixer anèmia com a conseqüència de tenir una altra malaltia. En cada cas, caldrà tractar-la d’una forma diferent.

Publicitat

Així mateix, hi ha diverses malalties que no poden tractar-se de forma homogènia, amb la mateixa medicació, ja que cada pacient pot, o bé tenir una causa diferent o bé reaccionar diferent als fàrmacs.

Publicitat

Per exemple, el càncer de mama es classifica en diferents grups en funció de la presència o absència d’unes proteïnes (receptors) a la membrana de la cèl·lula. Cada tipus es tracta d’una forma diferent, ja que s’han desenvolupat fàrmacs que poden reconèixer aquests receptors. Si tots els casos es tractessin amb el mateix fàrmac, llavors sempre hi hauria gent que no respondria al tractament. Com ja hem comentat, també cal considerar si un tractament específic pot tenir possibles efectes secundaris per a una persona concreta. Un exemple és la gent que té insuficiència renal, ja que no poden filtrar degudament alguns tipus de fàrmacs.

La pràctica de buscar el tractament específic per a cada persona en cada malaltia es coneix com a medicina personalitzada. Actualment hi ha molts laboratoris de recerca que busquen com entendre i tractar les malalties, sobretot cancerígenes, en funció de, per exemple, les molècules que es troben circulant per la sang o bé mirant si hi ha una mutació específica en algun gen. Aquests indicadors s’anomenen biomarcadors, i permeten personalitzar els tractaments per tal que siguin més eficaços.

Un altre exemple de medicina personalitzada és la teràpia gènica, que busca corregir l’error genètic que causa la malaltia. Aquesta teràpia, encara no és una pràctica estesa, ja que és molt complexa però de mica en mica sembla que cada vegada sigui més factible.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

El llegat invisible dels neandertals

Els seus gens van ajudar els humans moderns a adaptar-se a malalties locals i a entorns amb poca llum solar, afavorint una espècie més resistent
spot_img

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]