Publicitat
spot_img

Nadal al carrer

Potser l’home (o la dona) que dormia al carrer podia haver estat, temps enrere, un infant alegre i confiat com ell

Publicat el 24.12.2021 4:59

El Racó del Veïnat

Pere Equisoain

—Cap a on hem d’anar, pare?

—A la dreta, d’allà ve la música.

Publicitat

Aquest breu diàleg vaig escoltar al carrer poc abans de Nadal. Una patrulla de la Guardia Urbana desviava el tràfic. Hi havia anunciada una “cercavila de percussió”, seguida d’un correfoc. Ja s’estava fent fosc. La il·lusió, reflectida a la cara del nen, s’encomanava a la de l’home. Els adults, a vegades, ens esforcem per il·lusionar als fills o això creiem. De fet la nostra joia en veure’ls contents és tan gran o més que la seva.

Vaig arribar a la plaça on sonava la batucada. Moltes famílies gaudien de l’espectacle. Encara que l’actitud de la gent era prou assenyada, la seva alegria feia pensar que per una estona s’havien oblidat de la sisena onada i de l’anunci de noves restriccions. Tothom gaudia de la festa. 

Sempre he vist un ambient engrescador abans de Nadal. Sovint les expectatives, les vigílies ens fan més feliços que les mateixes celebracions. Aquell moment de joia col·lectiva reforçava aquest pensament. A la vida, de vegades, passa el mateix: l’entusiasme de la primera joventut pot estavellar-se contra la realitat de les vivències posteriors. Per sort, no sempre és així.    

Reconfortat pel que havia vist —ara, més que mai, a tots ens cal viure moments de joia— vaig continuar el meu camí. Al passar davant d’un edifici que havia estat un magatzem de materials de la construcció vaig veure unes flassades que semblaven embolcallar el cos d’una persona. No estava segur que fos així. Vaig esperar una estona per observar moviment sota la roba. I sí, al cap d’uns minuts vaig percebre un gir com el d’algú que adormit canvia de posició. Volia adreçar-m’hi però no vaig gosar. Amics, voluntaris abnegats, m’han explicat que és millor parlar amb la gent que es troba en aquesta situació quan estan desperts. A ningú no li agrada que li trenquin el son.

Ara, mentre escric aquestes línies, penso que la persona que havia sota la flassada es cobria totalment. Ho feia pel fred o per dignitat? Volia amagar la seva identitat? Què l’havia portat a aquella situació? Diuen, i ho crec, que tots hi podem caure. Recordo, en aquell capvespre de contrastos, al nen que anava a la batucada. Potser l’home (o la dona) que dormia al carrer podia haver estat, temps enrere, un infant alegre i confiat com ell.                    

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’estiu: sol, platja i poc voluntariat

Amb l’arribada de les vacances, el nombre de voluntaris a Assís, que atén persones sense llar, disminueix dràsticament: calen mans per servir esmorzars, regular l’accés a les dutxes o proporcionar roba neta. Com és una jornada al centre de dia? Com pots participar?

On pots portar l’arbre de Nadal per a reciclar-lo a Sarrià-Sant Gervasi?

Fins al 17 de gener, l'Ajuntament habilita una vintena de punts de recollida al districte

Nadal 2024 a Sarrià-Sant Gervasi: activitats per a totes les edats

Societat Natalia Avellan Un any més, el districte de Sarrià-Sant Gervasi ofereix un ampli ventall d'activitats de Nadal per a tota la família. Mercats, obres de...

El Nadal i la malaltia d’Alzheimer: com afecta a les famílies?

són dates difícils, en les quals als cuidadors se’ls demana un sobreesforç extra amb un cost emocional i un desgast físic molt important
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí