27.7 C
Sant Gervasi
| Dissabte 13 d'agost de 2022 |
Publicitat

Nadal al carrer

Potser l’home (o la dona) que dormia al carrer podia haver estat, temps enrere, un infant alegre i confiat com ell

Publicitat

El Racó del Veïnat

Pere Equisoain

—Cap a on hem d’anar, pare?

—A la dreta, d’allà ve la música.

Publicitat

Aquest breu diàleg vaig escoltar al carrer poc abans de Nadal. Una patrulla de la Guardia Urbana desviava el tràfic. Hi havia anunciada una “cercavila de percussió”, seguida d’un correfoc. Ja s’estava fent fosc. La il·lusió, reflectida a la cara del nen, s’encomanava a la de l’home. Els adults, a vegades, ens esforcem per il·lusionar als fills o això creiem. De fet la nostra joia en veure’ls contents és tan gran o més que la seva.

Vaig arribar a la plaça on sonava la batucada. Moltes famílies gaudien de l’espectacle. Encara que l’actitud de la gent era prou assenyada, la seva alegria feia pensar que per una estona s’havien oblidat de la sisena onada i de l’anunci de noves restriccions. Tothom gaudia de la festa. 

Publicitat

Sempre he vist un ambient engrescador abans de Nadal. Sovint les expectatives, les vigílies ens fan més feliços que les mateixes celebracions. Aquell moment de joia col·lectiva reforçava aquest pensament. A la vida, de vegades, passa el mateix: l’entusiasme de la primera joventut pot estavellar-se contra la realitat de les vivències posteriors. Per sort, no sempre és així.    

Reconfortat pel que havia vist —ara, més que mai, a tots ens cal viure moments de joia— vaig continuar el meu camí. Al passar davant d’un edifici que havia estat un magatzem de materials de la construcció vaig veure unes flassades que semblaven embolcallar el cos d’una persona. No estava segur que fos així. Vaig esperar una estona per observar moviment sota la roba. I sí, al cap d’uns minuts vaig percebre un gir com el d’algú que adormit canvia de posició. Volia adreçar-m’hi però no vaig gosar. Amics, voluntaris abnegats, m’han explicat que és millor parlar amb la gent que es troba en aquesta situació quan estan desperts. A ningú no li agrada que li trenquin el son.

Ara, mentre escric aquestes línies, penso que la persona que havia sota la flassada es cobria totalment. Ho feia pel fred o per dignitat? Volia amagar la seva identitat? Què l’havia portat a aquella situació? Diuen, i ho crec, que tots hi podem caure. Recordo, en aquell capvespre de contrastos, al nen que anava a la batucada. Potser l’home (o la dona) que dormia al carrer podia haver estat, temps enrere, un infant alegre i confiat com ell.                    

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.