Publicitat

Quatre cases al carrer Carrasco i Formiguera

Les façanes tenen elements d'arquitectura neoàrab, popular, modernista i romànica

spot_img

Publicat el 30.7.2021 7:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

L’any 1905 l’arquitecte Josep Arnau i Piera va construir quatre habitatges contigus situats als números 15, 17, 19-21 i 23 del carrer Carrasco i Formiguera. Es tracta d’un carrer sense sortida que dona accés al col·legi dels Jesuïtes de Sarrià, el Sant Ignasi. Josep Arnau va ser també l’autor de la reforma de la casa Grasses, situada al carrer Major de Sarrià, un edifici que es distingeix per les seves grans dimensions.

Publicitat

Aquest conjunt de quatre cases consta, cadascuna, de planta baixa, planta primera i un petit jardí a la part interior. Són habitatges d’estils diferents, però, no obstant això, defineixen un conjunt unitari. De cadascuna de les cases, en destaquen una tribuna a la planta primera, formes i materials diferents, que van des de les realitzades en fusta fins a la més treballada d’una d’elles construïda en obra.

Publicitat

Les façanes estan projectades de manera simètrica i amb estils diferents, com una que presenta un concepte amb connotacions d’arquitectura neoàrab fins a una expressió de l’època del món oriental. Una altra, amb reminiscències de l’arquitectura popular, en què la senzillesa en defineix l’estètica, destacant els òculs rodons sota coberta. La intermèdia, d’estil modernista, la més treballada en els seus detalls ornamentals de pedra, i amb les balconades a cada costat de la tribuna en ferro forjat d’una plasticitat estètica notable. I l’última, amb influència de l’estil romànic, en què es distingeix l’arc de mig punt que remarca la porta d’entrada. Aquesta diferenciació formal es tradueix també en el coronament de cadascun dels edificis, des d’un ràfec en voladís revestit amb ceràmica vidriada de remat de la coberta fins als dos habitatges intermedis, que es rematen amb formes arrodonides que n’endolcen el conjunt.

Il·lustració de les cases de Carrasco i Formiguera © Jaume de Oleza

Tenen un nivell de protecció com a bé amb elements d’interès tipus C. Hi predomina, a la façana d’una d’elles, l’acabat en estuc imitant un encoixinat de pedra. Uns habitatges que, tot i no ser de grans dimensions, dibuixen un conjunt harmoniós gràcies a la seva diversitat d’estils. Una proposta on l’autor va fugir de forma intencionada de la repetició del que bé es podria entendre com quatre habitatges adossats i iguals.

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

Característiques i curiositats del passatge Sant Felip

El conjunt d'habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d'un entorn agradable amb molts anys d'història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí
spot_img

Ràdio Farró emet un programa especial per la Setmana de la Ciència

El projecte comunitari establert a Vil·la Urània repassa figures com Josep Comas i Solà, Maria Assumpció Català i aborda temes com la paleontologia o els 650 anys de l'Atles Català de Cresques Abraham

Torna la Rua Bicillums a Sarrià

En un context d’emergència climàtica, aquesta activitat vol generar consciència ambiental i fer valdre la mobilitat sostenible, tot fomentant la diversió i la xarxa veïnal als barris

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí