Publicitat

Què més els demanem als docents?

spot_img

Publicat el 7.9.2017 11:30

Escoles / opinió

Mireia Verdaguer

Els diferents i diversos avenços en neurociència, els constants canvis socials, juntament amb diferents professionals amb ganes d’emprendre, ha portat a múltiples iniciatives per a dur a terme un important canvi en el sistema educatiu.

Publicitat

L’educació tradicional, centrava el procés d’ensenyament-aprenentatge en un enfocament basat en la transmissió de coneixements. L’enfocament del nou model educatiu, té en compte l’infant com a protagonista del seu propi aprenentatge. Es pretén que siguin més proactius despertant la seva curiositat i motivació per saber i conèixer.  Per això, cal que el docent  canviï el seu paper i adquireixi el rol de guia. Es tracta doncs, que els docents acompanyin  en el procés d’adquisició de competències necessàries per a poder adaptar-se i afrontar el món canviant i global davant el qual ens trobem.

Publicitat

Aquest nou model està dissenyat sobre bases de coneixement fonamentades, sobre el com les persones aprenen. Arrel d’això, moltes escoles estan canviant els estils metodològics, els espais dels centres educatius i en conseqüència per tant, també s’inclouen canvis en el sistema d’avaluació.

Tal com s’esmenta anteriorment, aquest canvi que s’impulsa, esdevé a partir de múltiples bases fonamentades. El procés de desenvolupament, creixement i d’aprenentatge dura tota la vida i no depèn d’un únic factor, sinó que hi influeixen tots els aspectes biològics, socials, cognitius i emocionals.

Tenim una societat en constant canvi en tots els seus vessants (tecnològics, socials, polítics, ètics, nous models de família, entre d’altres). Sabem que perquè una persona pugui desenvolupar-se, créixer i aprendre, el primer pas és que tingui les seves necessitats bàsiques cobertes, així com l’alimentació. En segon lloc, cal que estigui emocionalment tranquil. La realitat és que moltes escoles es troben en contextos on aquestes necessitats no estan cobertes. Actualment, les escoles estan cobrint un infinit cúmul de tasques que, per les situacions socials que han esdevingut, han cregut convenient poder satisfer-les.

L’escola s’encarregava d’ensenyar. Actualment, les escoles cobreixen necessitats bàsiques dels infants, treballen com poden la inclusió, la diversitat, ensenyen, s’han de formar en innovacions metodològiques, en assetjament escolar. Moltes vegades fan de moderadors entre les mateixes famílies dels infants i s’encarreguen de protegir-los del seu context familiar. A vegades, poc afavoridor. Què més demanem als centres educatius?

Hem d’estar contents de poder començar a girar les peces. Però potser, aquest nou model educatiu que volem pel bé dels nostres infants, també requereixi la implicació, el treball conjunt i paral·lel d’altres professionals del món de l’educació que treballin per garantir les bases prèvies que necessita tota persona per poder créixer i aprendre i que acompanyin al llarg de tot aquest procés. Tal com diu el proverbi africà: “educar és cosa de tota la tribu”.

Mireia Verdaguer, psicòloga de: www.crecimientofamiliar.com

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]