Publicitatspot_img
spot_img

Què més els demanem als docents?

Publicat el 7.9.2017 11:30

Escoles / opinió

Mireia Verdaguer

Els diferents i diversos avenços en neurociència, els constants canvis socials, juntament amb diferents professionals amb ganes d’emprendre, ha portat a múltiples iniciatives per a dur a terme un important canvi en el sistema educatiu.

L’educació tradicional, centrava el procés d’ensenyament-aprenentatge en un enfocament basat en la transmissió de coneixements. L’enfocament del nou model educatiu, té en compte l’infant com a protagonista del seu propi aprenentatge. Es pretén que siguin més proactius despertant la seva curiositat i motivació per saber i conèixer.  Per això, cal que el docent  canviï el seu paper i adquireixi el rol de guia. Es tracta doncs, que els docents acompanyin  en el procés d’adquisició de competències necessàries per a poder adaptar-se i afrontar el món canviant i global davant el qual ens trobem.

Publicitat

Aquest nou model està dissenyat sobre bases de coneixement fonamentades, sobre el com les persones aprenen. Arrel d’això, moltes escoles estan canviant els estils metodològics, els espais dels centres educatius i en conseqüència per tant, també s’inclouen canvis en el sistema d’avaluació.

Tal com s’esmenta anteriorment, aquest canvi que s’impulsa, esdevé a partir de múltiples bases fonamentades. El procés de desenvolupament, creixement i d’aprenentatge dura tota la vida i no depèn d’un únic factor, sinó que hi influeixen tots els aspectes biològics, socials, cognitius i emocionals.

Tenim una societat en constant canvi en tots els seus vessants (tecnològics, socials, polítics, ètics, nous models de família, entre d’altres). Sabem que perquè una persona pugui desenvolupar-se, créixer i aprendre, el primer pas és que tingui les seves necessitats bàsiques cobertes, així com l’alimentació. En segon lloc, cal que estigui emocionalment tranquil. La realitat és que moltes escoles es troben en contextos on aquestes necessitats no estan cobertes. Actualment, les escoles estan cobrint un infinit cúmul de tasques que, per les situacions socials que han esdevingut, han cregut convenient poder satisfer-les.

L’escola s’encarregava d’ensenyar. Actualment, les escoles cobreixen necessitats bàsiques dels infants, treballen com poden la inclusió, la diversitat, ensenyen, s’han de formar en innovacions metodològiques, en assetjament escolar. Moltes vegades fan de moderadors entre les mateixes famílies dels infants i s’encarreguen de protegir-los del seu context familiar. A vegades, poc afavoridor. Què més demanem als centres educatius?

Hem d’estar contents de poder començar a girar les peces. Però potser, aquest nou model educatiu que volem pel bé dels nostres infants, també requereixi la implicació, el treball conjunt i paral·lel d’altres professionals del món de l’educació que treballin per garantir les bases prèvies que necessita tota persona per poder créixer i aprendre i que acompanyin al llarg de tot aquest procés. Tal com diu el proverbi africà: “educar és cosa de tota la tribu”.

Mireia Verdaguer, psicòloga de: www.crecimientofamiliar.com

Notícies relacionades

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí