Publicitatspot_img
spot_img

Reformar el mercat de Galvany i el seu entorn

Publicat el 2.3.2017 17:00

Galvany – Turó Parc

Jordi Llorach i Cendra 

Barcelona es pot enorgullir de tenir la majoria de mercats municipals en edificis singulars, construïts amb sòlides, àgils i diàfanes estructures de ferro, una excel·lent herència de l’enginyeria industrial del segle XIX. Aquest és el cas del Mercat de Galvany, obra modernista de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí. L’edifici ocupa el mig de l’illa de cases, fa façana a quatre carrers i té planta en forma de creu d’uns 840 metres quadrats de superfície tot deixant lliure per a altres usos més de 4.600 metres quadrats. Curiosament, llevat d’algunes obres de manteniment, no s’hi ha realitzat cap actuació de rehabilitació integral, com s’ha fet en altres mercats de Barcelona. Per què és necessària aquesta actuació? Principalment, per a retornar a l’edifici, ara amb notables mostres de deixadesa, tot el relleu arquitectònic que es mereix, més quan és declarat Monument Artístic de la ciutat. Però també és necessari actuar-hi per poder destinar els espais que no ocupa el mercat a diversos serveis públics, dels quals el barri n’és deficitari. Dos exemples. Seguint el mateix criteri que s’ha emprat en altres equipaments similars, i si el subsòl ho permet, s’hi pot construir plantes soterrades que, a més de serveis i magatzems del mercat, siguin destinades a aparcament amb utilització combinada entre els clients i els veïns i que resolgui part de la problemàtica d’aparcament de cotxes i de motos en els carrers propers. A més, en la superfície que deixa lliure l’edifici del mercat en l’illa de cases, i suprimint l’actual tanca d’obra que envolta i ofega el conjunt, s’hi pot planificar espais enjardinats que permetrien una millor perspectiva de l’edifici i ser destinats a activitats de lleure, infantils, culturals, etc.

Són molt escasses les possibilitats
de recuperar la normalitat urbanística
amb l’imprescindible ‘esponjament’ 

Publicitat

En iniciar-se a mitjans segle XIX la urbanització del barri de Galvany, s’hi van planificar carrers molt estrets i no s’hi va preveure ni places i espais oberts, ni serveis municipals. A més, degut a l’especulació urbanística posterior, l’edificació ha estat molt elevada, provocant que s’hi doni una notable densitat d’habitants. Amb tot, actualment són molt escasses les possibilitats de recuperar la normalitat urbanística amb l’imprescindible “esponjament” de la zona. Per tant, convé emprar molta imaginació per trobar solucions efectives. I el mercat i els seus entorns immediats són una oportunitat que convé no desaprofitar. La proposta pot semblar utòpica i difícil d’assolir, però és una proposta basada en què al mercat de Galvany s’hi han de fer les mateixes actuacions de millora que en altres edificis semblants i, també, que el seu entorn pugui ser destinat a diversos usos veïnals, tan escassos en la zona.

 

Imatge destacada de Carme Rocamora

Notícies relacionades

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

Som Galvany celebra una festa de barri amb música, activitats infantils i propostes familiars

La programació tindrà lloc aquest cap de setmana, els dies 14 i 15 de novembre, amb activitats a la plaça Cardona i a l'Institut Menéndez y Pelayo

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí