Resultat : cuina de convent
Si no esteu satisfet amb els resultats, proveu una altra cerca utilitzant el formulari següent:
La calderada reescalfada i la sopa de peix
Comença la Quaresma i la tradició ens convida a menjar més peix i verdures
El romesco, l’escarola i els calçots
En la tradició pairal i conventual per guisar i amanir s’empra l’oli d’oliva, que és el més saludable i gustós
Les bótes de roure i el vi felló
Les bótes festes amb fusta de roure blanc tenen un porus molt petit que contribueix a una oxigenació més lenta i delicada del vi
El bacallà en la tradició culinària dels caputxins
El bacallà és un aliment que aporta riquesa de vitamines i minerals a la nostra dieta nutricional
La xocolata és molt gustosa i de bon nodriment
Els frares caputxins de Catalunya, amb tasques pastorals a les Missions de Trinitat i Guaiana, eren experts coneixedors de les propietats de la quina, del cafè i, sobretot, del cacau
La galantina és una menja abacial
La galantina hom acostumava a fer-la amb carn desossada, habitualment de pollastre o d’indiot, i també, en alguns casos, de vedella.
Pitances de frare: l’olla de pobres
En els convents de caputxins d’arreu d’Europa es preparava, cada dia, la popular “olla dels caputxins” o, també, “sopa dels pobres”
Els confitats dels frares caputxins
Del conjunt de receptes dels confitats efectuats 'a la caputxina' és molt interessant la manera de confitar les bajoques, o tavelles, de mongeta verda amb llard
Les pitances fraresques
En la vida dels convents i monestirs l’abstinència i els dies penitencials solien ser força constants , però també hi havia alguna festa de relleu, en les que als religiosos hom els donava carn de bou estofada
Enciamades de lletuga
En els nostres dies el terme enciam sovintment s’empra per denominar qualsevol de les diferents espècies de la lactuga (en català: lletuga). Però, quin era el seu sentit originari?
[adrotate banner="8"]
