Dimecres 19, febrer 2025
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

Sortir de la zona de confort, l’espai sense estrès on ens sentim tranquils

"Que no hi hagi estrès, no significa que siguem feliços"

spot_img

Publicat el 17.2.2022 6:30

Opinió

Mertxe Fernández

Segons Alasdair K. White la zona de confort és un estat mental en el qual la persona opera en una condició d’ansietat neutral utilitzant una sèrie de comportaments per aconseguir un nivell constant de rendiment sense sentit del risc. En poques paraules, la mateixa rutina de sempre. La zona de confort és aquella zona en la qual les nostres perspectives i la nostra vida poden millorar si afegim una certa quantitat d’estrès, és a dir, una certa quantitat d’esforç, però que, en quantitats superiors, provocaria un grau creixent d’ansietat fins a entrar en zona de perill.

Publicitat

Dit d’una altra forma, la zona de confort és aquella zona mental -encara que la puguem associar a un lloc, a un espai o a un grup d’amics- en la qual no existeix estrès, en la qual ens sentim tranquils.

Publicitat

Ara bé, i aquí és on ens equivoquem, que no hi hagi estrès no significa que siguem feliços. Tot el contrari, en la majoria de les ocasions, establir-nos en la nostra zona de confort pot suposar una certa insatisfacció perquè ens impedeix créixer, descobrir, avançar… Sortir de la nostra zona de confort suposa augmentar l’estrès, i això ens incomoda, però progressar implica estressar-nos. Cada vegada que volem aconseguir alguna cosa, especialment quan aquesta cosa ens fa sentir orgullosos i satisfets, hem d’esforçar-nos, i l’esforç, en tant que estrès, suposa un cost emocional.

Què succeeix llavors? Que sentim por, mandra, apatia, desídia, incertesa, falta de motivació, temor al fracàs… Però per continuar creixent, és necessari superar aquestes pors i les creences limitants que ens impedeixen desenvolupar-nos. Hem d’assumir uns certs riscos.

La felicitat no és gratis, almenys no sempre… La felicitat hem de buscar-la, hem de treballar per aconseguir-la i, a vegades, això suposa sortir de la nostra zona de confort durant un temps amb la finalitat d’arribar a una altra zona de confort “superior” en la qual, a més, trobarem més felicitat. Per exemple, quin sentit tindria estudiar quan ja has “finalitzat” els teus estudis? Per a què voldries comprar una casa i hipotecar-te si ja estàs bé on estàs? Per a què tindríem fills? Totes les situacions que us acabo d’exposar suposen una sortida important de la nostra zona de confort i, no obstant això, ens hi solem exposar. Per què? Perquè imaginem que, quan hàgim finalitzat el que ens hem proposat, estarem millor, que l’esforç valdrà la pena, i això és el que ens mou. La motivació és el que ens fa sortir de la nostra zona de confort.

El nostre cervell ens adverteix, ens envia missatges per avisar-nos que hem de sortir d’aquesta zona. Conèixer-los, saber interpretar-los, ens pot ajudar. Alguns d’aquests signes són, per exemple, la por d’assumir responsabilitats deixant passar oportunitats; procrastinar, especialment quan ajornem indefinidament prendre unes certes decisions o amagant el cap com els estruços; l’apatia i la falta de motivacions o d’il·lusió per emprendre qualsevol tipus de propòsit, pla, projecte…

Però, a més, sortir d’aquesta zona també pot ser molt reconfortant i motivador, ja que, fins a cert punt, això voldrà dir que hem començat una nova empresa, que tenim nous projectes. I el millor d’un nou projecte no sempre és arribar: molts cops és el camí que fem el que ens agrada. I si no, feu-vos la següent reflexió: quan finalment asso- lim allò que estàvem desitjant estem satisfets, contents, orgullosos… però, fins quan? Quant temps ens sentirem així? Un cop aconseguit, ens hi acostumarem i, passat un temps, si tot va bé, intentarem fer un nou cim.

Mertxe Fernández és psicòloga clínica

Notícies relacionades

La mort d’un ciclista a Sarrià reunirà una reivindicació per una xarxa de bici més segura

L'acte es farà el 20 de febrer i servirà per rendir homenatge a Hugo Fernández, que va morir a principis d'any al Passeig Sant Joan Bosco

Lecanemab, nou fàrmac per a l’Alzheimer: expectatives i realitat

Està previst que el medicament estigui disponible en el mercat farmacèutic català en menys de dos anys

Els ODS a Infantil i Primària

El pla d'acció amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Escola Garbí Pere Verges

Quines propostes de Sarrià-Sant Gervasi passen a la següent fase dels pressupostos participatius?

D'un total de 186, 67 són els projectes per millorar l'espai públic que arriben a l'etapa decisòria: la votació serà el mes d'abril

Temes relacionats

Més espai, més feliç?

"Tenir més espai no significa ser més feliç, al contrari", escriu Glòria Vilalta

El lligam entre demència i felicitat en les persones malaltes d’Alzheimer

La persona malalta d'Alzheimer pot no recordar el teu nom, però és perfectament capaç d'experimentar emocions

La meditació com a eina per afrontar l’estrès en els cuidadors

"Quan meditem, ens focalitzem en el present, en l'observació sense judici dels pensaments", opinió de Victoria Signago

Temps o salari?

"Pagaríem per tenir més temps, però no renunciem a salari per tenir més temps... Gran incongruència", opinió de Mertxe Fernández
spot_img

La mort d’un ciclista a Sarrià reunirà una reivindicació per una xarxa de bici més segura

L'acte es farà el 20 de febrer i servirà per rendir homenatge a Hugo Fernández, que va morir a principis d'any al Passeig Sant Joan Bosco

Quines propostes de Sarrià-Sant Gervasi passen a la següent fase dels pressupostos participatius?

D'un total de 186, 67 són els projectes per millorar l'espai públic que arriben a l'etapa decisòria: la votació serà el mes d'abril

Detinguts quatre vigilants de seguretat per agressions de matinada al carrer Tuset

La policia els va arrestar després que actuessin amb violència contra un grup de turistes que sortia d'una discoteca de Galvany

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí