Gervasientos, capítol 8
Juan José Álvarez G.
En l’estiu de l’any 2007, tot va començar amb un joc. L’últim dissabte d’agost, Javier es va preparar com sempre per reunir-se amb Martí i els seus amics, els Gervasientos. Estava emocionat doncs després d’uns mesos d’amor ocult, el seu noi, Martí, s’havia compromès a revelar-li al grup que tots dos havien iniciat una relació.
En un inici el fet de mantenir oculta la relació resultava atractiu, però amb el temps la necessitat d’expressar el que sentia sense complexos, estava matant a Javier. Martí en canvi no estava preparat. Les coses no eren com l’any 2017 on la llibertat d’expressió era major. Fa deu anys, que dos nois sortissin junts, no era vist de la mateixa forma que en el present.
Javier i Martí es van reunir sota el Colón, com sempre. Van sopar junts i després de beure un parell de tequiles es van reunir amb els Gervasientos en el mirador de Sarrià.
Van aparcar el cotxe i quan Javier es disposava a baixar, Martí ho va detenir dient que no podia explicar el que hi havia entre ells. Que li dirien “marica” i ell no ho era. Javier va intentar que Martí tingués el valor suficient, però Martí tenia por i no era fàcil per a ell aquesta realitat. No obstant això, aquestes pors, Javier no podia entendre-les. Venia d’una altra cultura, havia enfrontat moltes coses i per a ell, dos nois, dues noies o un noi i una noia, podien estimar-se amb la mateixa intensitat sense problemes.
Des del cotxe van mirar als reis del mambo prenent unes copes uns metres davant d’ells, amb la vista de Barcelona sota els seus peus. Javier enfadat es va llevar el cinturó de seguretat i es va disposar a baixar, no sense abans amenaçar a Martí de què ho explicaria tot. Martí es va tornar com a boig, li va subjectar el braç però Javier tenia més força i es va deixar anar. Martí espantat com un nen va baixar del cotxe després de Javier i el va atrapar davant del grup d’amics. Va saltar sobre ell com un animal i junts van rodar pel terra del mirador. Els Gervasientos borratxos es van posar en peus i, en lloc de separar-los, van començar a donar aplaudiments d’alè a veure qui guanyava. Cap imaginava que després d’una simple baralla d’amics, hi havia un amor homosexual amagat.
Javier va quedar a terra, sagnant, i Martí sobre ell. Els Gervasientos reien i en les oïdes de Martí només ressonaven els futurs retrets que podria rebre de tots, si se sabés la veritat. Va aixecar el puny per copejar una vegada més a Javier i quan anava a fer-ho, la seva mirada es va creuar amb la d’ell. Va sentir pena i va dubtar. Va ser aquest instant que va aprofitar Javier per empènyer-ho, posar-se en peus i dir-li a tots que tenia una cosa per a explicar-los. Anava a seguir parlant, però llavors un cop al clatell el va fer desmaiar. Després d’ell, va aparèixer Martí amb una pedra plena de sang entre les seves mans. Javier va caure al sòl com un sac de pedres i encara que van intentar reanimar-lo, mai va despertar.
Desesperats els Gervasientos, que en aquest temps no només consumien alcohol, sinó que havien provat alguna que altra droga, van ser presos per la por. Martí plorava desconsolat davant el cos de Javier, mentre Ricard demanava calma a tots. De fet va ser ell qui va tenir una idea que els va salvar a tots, doncs, unes hores després els amics de Sant Gervasi van anar a buscar un iot de Ricard i es van internar en el mar Mediterrani, sota els estels. Van jurar que guardarien el secret. Ricard no ho va pensar dues vegades, i encara que, no tots estaven d’acord, va agafar a Javier i va tirar el seu cos al mar.
El iot va tornar a Barcelona amb un silenci absolut, mentre Javier s’enfonsava en les profunditats. Cap va imaginar que uns moments després que ells s’allunyessin, Javier va obrir els ulls i va tornar en sí…
Continuarà…