Societat
Daniel Silva
«Està just aquí, sota el pàrquing de BSM». La tuneladora de l’L9 del metro ha arribat finalment a Sarrià després de només poder perforar en un any 1,2 quilòmetres, en el tram entre l’estació de Manuel Girona i Sarrià. Segons el director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, David Prat, la causa és «l’extensa zona de pissarres» a l’estació de Manuel Girona, un terreny que complica la perforació. Un cop superat aquest tram més complicat, Prat preveu que a finals del 2024 la tuneladora hagi perforat els tres quilòmetres restants i arribi a Lesseps, passant per les altres tres estacions del districte, Sarrià, Mandri i El Putxet, essent Mandri l’obra del pou més avançada.
«El Putxet té una zona de granit, on creiem que la tuneladora tindrà un rendiment molt bo i del Putxet a Lesseps hi ha diferents tipus de terreny com gresos, conglomerats i també pissarres», ha comentat el responsable en cap de les obres en una visita aquest divendres sobre el terreny on anirà la futura estació de Sarrià, a la Via Augusta amb el carrer Pau Alcover. La tuneladora està actualment en tasques de manteniment i aturada fins al 15 d’agost, quan començarà a utilitzar-se a l’estació de Sarrià. Fa una mica més d’un any que l’obra es va tornar a posar en marxa, després de més d’una dècada aturada per falta de pressupost.
El de Sarrià-Sant Gervasi és l’únic tram del recorregut total de la línia en què les estacions encara estan pendents de la perforació del túnel pel pas dels trens. L’estació de Sarrià és una de les anomenades «estació en pou», que solen ser aquelles que es construeixen en zones densament urbanitzades i amb nombroses infraestructures al subsòl.
Ara mateix, el pou que es perfora a Sarrià està al 50% (35 metres perforats de 70 previstos); en el cas de Mandri, el pou està a punt de finalitzar-se (al 90%), mentre que al Putxet (5%) es planeja començar a excavar «aviat» per fer el pou, que encara s’ha de construir.
Visita de Pere Aragonès a la futura estació de Sarrià
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comprovat de primera mà l’estat del projecte que té per objectiu unir 48 quilòmetres de via ferroviària amb 50 estacions i 17 intercanviadors. Aragonès ha expressat la «clara mostra dels esforços» en l’impuls de la millora del transport públic cap a una mobilitat sostenible, i ha reiterat que aquesta és «l’obra civil més important de Catalunya en els últims 20 anys». El president no ha deixat passar l’oportunitat per demanar el traspàs de Rodalies a la Generalitat, on cal «emprendre les inversions previstes i millorar la governança».
El cost total invertit fins ara en la línia 9 i 10 del metro és de 5.942 milions d’euros, segons un informe de la Sindicatura de Comptes. Per Aragonès, l’obra va de bracet amb altres inversions en infraestructures de mobilitat com la unió de les línies d’FGC del Vallès i del Baix Llobregat-Anoia. El Govern preveu que es pugui començar a circular pel tram central de la línia L9 i L10 el 2027, però això no voldrà dir que totes les estacions estiguin acabades i, per tant, els combois hi facin parada.
