Publicitat

Una casa noucentista de l’arquitecte Enric Sagnier

La casa noucentista de Sagnier està envoltada d'un petit jardí i va ser la seu, durant la Segona República, del Servei d'Intel·ligència Militar

- Publicitat -

Article d’Autor

Jaume de Oleza

Situada al 315 del carrer Muntaner de la nostra ciutat, es troba la casa Assumpció Parellada i Santaló, un edifici de tipus residencial que a primera vista contrasta amb els blocs d’edificis dels seus voltants. És obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1859-1931). Es tracta d’un arquitecte molt conegut i amb una extensa obra a la nostra ciutat: la seva signatura apareix aproximadament en 300 edificis. Va dur a terme projectes molt destacats, com són el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, el Palau de Justícia, la casa de la família Sagnier i la casa Arnús a la falda del Tibidabo. Aquestes dues últimes cases ja estan descrites en altres columnes d’arquitectura en altres números d’aquest diari. 

Pensem que ja des del 1906 el Modernisme havia estat revisat pel Noucentisme. El nom de Noucentisme el va emprar per primera vegada Eugeni d’Ors, que va ser un dels seus ideòlegs i impulsor d’aquesta nova corrent artística. En arquitectura, aquest estil determinava la recerca d’un ordre basat en l’harmonia i l’equilibri, tot deixant enrere els criteris del Modernisme imperant en l’època i despullant molts dels elements artesanals i els ornaments decoratius que el definien. No obstant això, molts dels arquitectes més prestigiosos de l’època, com per exemple Gaudí i Domènech i Muntaner, mai van deixar de costat l’estil modernista.

Seu del Servei d’Intel·ligència Militar

La casa noucentista de Sagnier està envoltada d’un petit jardí i va ser la seu, durant la Segona República, del Servei d’Intel·ligència Militar (SIM). La construcció es caracteritza per una arquitectura amb certa complexitat volumètrica, en la qual destaquen els amplis voladissos de les cobertes. La ubicació, que forma cantonada amb el carrer Madrazo, permet veure la façana posterior, una mica menys complexa però amb la mateixa falta d’ornamentació que té tot l’edifici. Destaca la contraposició que té el volum situat a la cantonada que disposa de terrassa plana, amb les cobertes inclinades i els amplis voladissos. Aquest edifici és un exemple més de la senzillesa que imperava i feia gala aquest nou estil anomenat Noucentisme, al que molts arquitectes es van adherir.

Jaume de Oleza és arquitecte

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada