Opinió
Munsa Mompió i Eva Ceano-Vivas, conselleres de BComú a Sarrià-Sant Gervasi
- Fan fora de casa els veïns de Bonaplata 20 a Sarrià per a fer-hi pisos turístics
- Macroblocs de pisos turístics a Sarrià-Sant Gervasi: el rècord és un edifici de Balmes amb 34 habitatges
Fa poques setmanes vam saber que 5 famílies veïnes del carrer Bonaplata número 20 hauran de marxar perquè la propietat ha decidit no renovar-los els contractes per tal de convertir els seus pisos en habitatges d’ús turístic. Al bloc hi quedarà només la Vicenta, de 101 anys, amb un contracte indefinit de lloguer de renda antiga que la propietat no pot fer fora. Famílies que viuen a Sarrià fa molts anys, vinculades al barri i a les seves entitats, que gràcies a l’especulació immobiliària seran substituïdes per gent de pas amb cap vincle amb l’entorn.
Creiem que la resposta a una situació com aquesta no pot ser una resposta tèbia, que simplement observa el que passa, sense voluntat de protegir el dret a l’habitatge. Per això, al Plenari de Districte del 23 de maig com a Barcelona en Comú vam preguntar al govern quan s’havia concedit la llicència de pisos turístics i quines mesures té previst aplicar per evitar l’expulsió de veïnes del districte.
«Les llicències es van concedir l’any 2014 i, per tant, hi ha mesures i accions que es poden portar a terme per evitar l’expulsió d’aquestes famílies»
La resposta, sense dubte, ens va sorprendre. Així vam saber que les llicències es van concedir l’any 2014 i, per tant, hi ha mesures i accions que es poden portar a terme per evitar l’expulsió d’aquestes famílies. En un cas com aquest, en el que hi ha famílies vivint, pot aplicar-se la llei catalana de facilitació de l’activitat econòmica per retirar llicències de pis turístic. La normativa estableix que pot retirar-se un permís d’activitat si el negoci no s’ha posat en marxa durant els tres mesos posteriors a tenir la llicència activa. Una via que els comuns vam aplicar el mandat passat davant casos com el del carrer Tarragona, on un privat va aconseguir 120 llicències d’habitatge d’ús turístic (HUT) per via judicial en un sol edifici. El govern de Jaume Collboni, però, ha decidit congelar aquesta via i no l’ha aplicat ni en aquest cas ni en molts altres que ha tingut sobre la taula en els últims mesos.
«El dret a l’habitatge no pot esperar, tenim els precedents de Ciutat Vella o l’Eixample on els pisos turístics han provocat la gentrificació del territori»
El dret a l’habitatge no pot esperar. Malauradament, sense voluntat política i actuacions valentes, les conseqüències de l’especulació i les realitats que comporta poden ser cada cop més habituals al districte de Sarrià-Sant Gervasi. En un districte on el lloguer se situa ja en 1.668,84 euros mensuals de mitjana, un fet que suposa 500 € més que la mitjana a Barcelona, no es pot permetre que els lloguers augmentin encara més sense prendre alguna mesura. Tenim els precedents d’altres barris com Ciutat Vella o l’Eixample on l’existència dels pisos turístics ha provocat l’augment dels preus de l’habitatge i la gentrificació del territori, expulsant als veïns i veïnes.
La resposta del govern del districte no pot quedar-se en la necessitat de redistribuir el turisme o que les llicències concedides són legals. Més quan sabem que el darrer baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona sobre percepció del turisme l’any 2023 apuntava que un 61,5% dels barcelonins creuen que la ciutat ha arribat al seu màxim de capacitat turística; un 59,5% dels treballadors del sector turístic canviaria de sector; un 55,6% creu que el turisme no beneficia al comerç de barri i un 81,6% creu que el turisme fa pujar els preus.
«Cal posar límits al turisme abans que Barcelona esdevingui un gran parc temàtic, però sembla que el PSC ha triat inacció i deixar que l’especulació avanci»
Però no estem parlant només de defensar el dret a l’habitatge o de posar límits al turisme abans que Barcelona esdevingui un gran parc temàtic. En realitat parlem de com volem i imaginem un barri com Sarrià i, per extensió, el districte i la ciutat. Si volem barris pel veïnat amb vida i comerç de proximitat o barris on s’expulsa la gent que hi ha viscut tota la vida. Un barri de Sarrià que dona vida, on els infants juguen, la gent passeja i les botigues de barri tenen futur, o un barri on la gent passa volant, sense gaudir-lo ni viure’l. Defensar el barri és defensar també les seves entitats, tradicions, la cultura popular i el comerç de proximitat.
En la defensa del dret a l’habitatge només hi pot haver un bàndol, el que defensa el veïnat de la ciutat i l’habitatge com un dret que cal protegir. Tenim eines al nostre abast per fer-ho, per això ens preguntem: està el PSC governant per a la ciutadania de Barcelona o està promovent que la ciutadania marxi de la ciutat? Veient l’actitud al districte i la poca ambició de la seva resposta, així com la decisió de tombar la regulació dels lloguers de temporada a Catalunya, sembla que el PSC ha triat inacció i deixar que l’especulació avanci.
Fan fora de casa els veïns de Bonaplata 20 a Sarrià per a fer-hi pisos turístics
