Opinió
Glòria Vilalta
Ja fa uns mesos vaig explicar, també en un article, que havia redescobert la geometria. Sempre m’han agradat les matemàtiques, però la part de la geometria no m’acabava de fer el pes. Per als que no ho vau llegir, explicava que m’hi havia reconciliat gràcies a entendre que era part de la vida.
Un exemple molt clar és que la trobem ja en el carboni, que s’organitza en forma de tetraedre; també en les proporcions del nostre cos, que segueix la proporció àuria; en la forma de l’ou i en el de les nostres orelles, en la closca dels caragols, l’òrbita dels planetes, els ciclons, el creixement de les plantes, i un llarg etcètera.
Gaudí sabia que era part de la natura i la va incorporar també en les seves construccions. En altres àrees també la podem trobar. Leonardo da Vinci la utilitzà, així com altres grans artistes del Renaixement o posteriors (Velázquez i Dalí, per exemple).
I no puc deixar d’esmentar una gran pintora del segle XX, Hilma af Klint. Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’anar al Guggenheim de Bilbao a veure l’exposició de les seves obres. És un festival de geometria i color. Els seus quadres no deixen indiferent.
La nostra vivència amb la geometria ve de lluny, doncs. La tenim en el nostre cos, en el nostre entorn i en les nostres creacions. Hi ressonem precisament perquè té alguna cosa a veure amb nosaltres.
La geometria és energèticament molt potent. Per alguna cosa la lògia dels maçons té el símbol d’un compàs i sovint també altres formes geomètriques, com un triangle. Saben que la geometria és més que una forma quadrada o triangular. Grecs i egipcis, i posteriorment també els romans, van incorporar la geometria en les seves construccions. També els xinesos i les cultures precolombines. Les targetes de crèdit, i molts logotips d’empreses importants, s’han fet segons uns paràmetres geomètrics estudiats.
En totes les cultures, les formes han tingut un paper important, i la geometria solar o anomenada també la geometria sagrada o natural, encara més. Estudiar el recorregut del sol era primordial abans de fer qualsevol construcció d’un espai important (temple, cementiri o palau). Quan la geometria, a més a més de la forma, que ja per si emet una energia diferent, té en compte l’emplaçament (és a dir, el recorregut solar en aquell indret), els efectes es multipliquen. Ho podem comprovar amb la sensació que tenim quan entrem en la majoria d’esglésies antigues, que s’han fet amb una intenció i una geometria i orientació concretes.
Podem aprofitar tot aquest coneixement i beneficis (bellesa, ordre, harmonització) en el nostre dia a dia, per tenir més harmonia a casa i també a escala personal. La majoria d’aparells o elements utilitzats en les harmonitzacions es fan amb geometria sagrada. És un coneixement molt antic i actualment poc utilitzat, però que per sort està tornant a sorgir i a obrir-se a tots els públics, no només a uns quants.
Així, actualment podem viure la geometria de moltes maneres; observant-la en nosaltres i el nostre entorn, gaudint de la bellesa i l’harmonia de les creacions que la utilitzen, i també utilitzant-la en l’àmbit terapèutic, directament en nosaltres o en els nostres espais.
