Publicitat
spot_img

100, un número a celebrar

Per un diari gratuït i en paper, 100 números és una gran fita, i les fites i els objectius convé celebrar-los

Publicat el 6.11.2023 6:00

Opinió

Glòria Vilalta

Sempre és bonic celebrar. De fet, ho podríem fer cada dia. Celebrar que estem vius, celebrar la sortida del sol, celebrar tot el que hi ha. Celebrar és alegrar-se. Jo m’alegro d’aquests 100 números d’El Jardí. Per un diari gratuït i en paper, és una gran fita. Les fites i els objectius també convé celebrar-los. I celebrar és també fer-ne una festa o fer algun acte que remarqui el fet, com aquesta edició d’enguany.

Publicitat

Tot i que hi ha motius per celebrar cada edició d’aquest magnífic diari, l’edició número 100 és especial. De la mateixa manera que celebrem més els 50 anys que no pas els 49 o els 51. Les dates rodones tenen un plus, i més si és un 10 o un 100.

El 100 en numerologia correspon al nombre 1. L’1 és l’inici de tot, el naixement, l’origen. La unitat conté tot el que existeix. En geometria, correspondria al punt. A partir de dos punts, sorgeix el segment, i a partir d’aquest i d’un tercer punt, obtenim el triangle, i així podem anar-ho construint tot. El punt o l’1 ho és tot i a la vegada conté totes les possibilitats. És un nombre molt quàntic, en aquest sentit. A partir de l’1, es construeixen els altres nombres. De fet, en els seus orígens, l’1 era un punt, el 2, dos punts…

El zero prové de la paraula sànscrita sunya, que significa buit. Els grecs no el consideraven, perquè no era “construïble”. No era real. Però arribà a la cultura àrab i, com el gran matemàtic Muhammad Ibn-Musa al Khwarizmi, l’utilitzaren molt. Desenvolupant l’àlgebra i el zero. No fou l’única cultura, però. Els Maies, per exemple, tenien un símbol que el representava, i significava absència. En diferents indrets i cultures, doncs, el significat coincideix. Es tracta d’un símbol, una cosa que en representa una altra de superior, i per tant és universal.

Tornant al 100, podríem dir que el 10 és un estat desenvolupat de l’1. És una altra octava, i per tant conté l’1 però en un altre nivell. Això mateix podem dir del 100. El 100 pot significar un nou inici, un començament, però amb una història darrere. Així entenc jo aquesta celebració, una alegria, una festa per agrair i observar amb respecte i admiració tot aquest recorregut, i a la vegada, una oportunitat per un nou impuls.

Moltes felicitats i per molts anys!!!

Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, feng shui i benestar personal

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

Celebrar: arriba l’hivern i Nadal 

"Celebrar, portar alegria a la llar, posar-hi rialles, amor, cura -també amb les decoracions-, fa que l’energia de l’espai augmenti. I això ens ajudarà a fer que augmenti també la nostra. És un circuit de retroalimentació": l'opinió de Glòria Vilalta

Mou-te, mou-ho

Convé airejar, ventilar, fer que hi hagi renovació de l’ambient. És aconsellable per a la nostra salut, per no respirar altes concentracions de tòxics, però també per al nostre benestar mental, a nivell més subtil

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"
spot_img

“Una noia a la ciutat” o l’amor segons Mercè Ibarz

En la seva última novel·la, l'autora parla de memòria, amor i ciutat a partir d’un fet molt concret: la pèrdua del seu company

Una dona, en estat greu després de ser atropellada a l’estació d’FGC de les Tres Torres

L'incident ha provocat la suspensió de l'L6 i retards generalitzats en la Línia del Vallès després del migdia

Delegar els desitjos

Un relat d'Elsa Corominas

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí