Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Biologia
Cristina Junyent
Durant el paleolític, els humans ja coneixien l’or, la plata i el ferro d’origen meteorític. Amb l’arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l’eina principal, els excedents de l’agricultura i la ramaderia van permetre l’especialització d’artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia.
L’edat del coure i el comerç
El punt d’inflexió va arribar al Pròxim Orient entre el 4500 i el 3500 ane (abans de la nostra era), quan es va començar a treballar el coure a cops de martell per forjar eines i ornaments. Naixia el Calcolític. S’han identificat vestigis d’aquesta etapa en cultures com la de Halaf (Síria), Vinča (Sèrbia), Lengyel (Polònia i Hongria) i, més tard, al Xinjiang (Xina).
A Gavà, entre el 4200 i el 3600 ane, les comunitats neolítiques ja extreien variscita mitjançant mines complexes, creant ornaments que es van difondre per tota la Mediterrània occidental. La visita al seu museu i a la reproducció de la mina és del tot recomanable.
L’auge de la fosa i la revolució urbana
Entre el 3200 i el 2200 ane, a llocs com Los Millares (Almeria), Sumer o el nord-oest de la Xina, els artesans van perfeccionar la tècnica d’insuflar oxigen amb tubs de canya per fondre el coure en motlles. Aquest avenç va permetre crear objectes més complexos i va consolidar una classe dirigent que gestionava els excedents.
A Mesopotàmia, fites com la roda (c. 3500 ane) i l’escriptura (c. 3200 ane) van acabar de bastir les primeres ciutats-estat. Paral·lelament, la domesticació del cavall a les estepes d’Euràsia (cultura Botai) va revolucionar el transport i la guerra, i va facilitar grans travesses i conquestes territorials.
L’Edat del Bronze i les grans civilitzacions
Cap al 3000–2500 ane, la recerca de materials més resistents va portar a l’aliatge del coure amb l’estany: el bronze. L’estany, escàs, s’obtenia de jaciments llunyans (Anatòlia, Galícia), fet que va impulsar el comerç internacional. L’ús del bronze va afavorir el comerç internacional i poblacions agrícoles amb regadiu. El creixement demogràfic permetia el desenvolupament de ciutats-estat amb desenes de milers d’habitants. Per controlar els recursos, es desenvolupaven estructures polítiques complexes i elits que reforçaven les jerarquies socials. I la unió de ciutats-estat va donar les primeres grans civilitzacions a Mesopotàmia, la vall de l’Indus i la Xina. Al nord d’Àfrica, el progressiu assecament del Sàhara va empènyer grups humans cap al Nil; afavorint les primeres ciutats-estat que van precedir l’Imperi Egipci. Al Pròxim Orient, l’edat del bronze s’estén entre el 3500 i el 1200 ane, a Europa va començar cap al 1800 ane, i va durar fins al 700 ane.
A la península Ibèrica, cap al 2800-2500 ane, l’arribada de grups de la cultura Yamnaya (procedents de les estepes russes) va introduir els cavalls, els carros i les llengües indoeuropees. I el seu cromosoma Y va contribuir a la dotació genètica més comuna d’Europa occidental.
El Ferro i l’era dels grans imperis
Cap al 1200–1100 ane, una crisi generalitzada —canvi climàtic, fams, pressió demogràfica i les incursions dels Pobles del Mar— va acabar amb els imperis de l’edat del bronze a la Mediterrània oriental i el Pròxim Orient, com l’Hitita, l’Egipci i la regió egea.
Els hitites van ser els pioners a Anatòlia (c. 1400 ane). Tot i fondre’s a una temperatura molt més alta que el coure (1535 °C vs. 1084 °C), el ferro era més abundant, cosa que va facilitar l’ús massiu d’accés a eines i armes. Així es va afavorir el creixement demogràfic i l’aparició d’imperis vastos com el persa, el grec o el romà. A Europa, aquest període s’associa a la cultura dels Camps d’Urnes (c. 1300–750 ane), caracteritzada pels seus rituals funeraris de cremació. A la Xina, les dinasties Zhou i Han van aplicar aquestes innovacions per consolidar territoris. A l’Àfrica, la metal·lúrgia del ferro s’associa a la dispersió de les llengües bantu.
El llegat del coneixement
Mentre els metalls transformaven el món físic, el coneixement feia salts gegantins. A Babilònia es va adquirir la precisió en l’astronomia i les matemàtiques. Els egipcis eren mestres en arquitectura, medicina i enginyeria hidràulica. A Grècia va néixer el pensament racional i científic, allunyat de la mitologia. A la Xina (Han) es va inventar la brúixola primitiva i el sismògraf. Avenços que van ser els pilars decisius sobre els quals s’ha construït la història moderna del nostre planeta.
