Publicitat

Claus per cuidar millor (i cuidar-nos) en situacions difícils

"Durant la malaltia hi haurà coses que funcionaran i d’altres que no. Cal tenir paciència i anar provant diferents opcions sense por"

spot_img

Publicat el 25.7.2019 8:00

Gent Gran

Isabel López

La tasca de tenir cura d’una persona que pateix la malaltia d’Alzheimer és un acte d’amor en la majoria dels casos. Assumir aquest paper està ple de bons moments, però també de dolents. Es pot dir que és una sínia emocional que acompanya el cuidador en tot el procés de la malaltia. I la majoria de vegades, aquestes emocions generades seran el nostre pitjor enemic. Lluitar contra els nostres sentiments (culpabilitat, tristesa, ira, etc.) no ens ajudarà a dur a terme la nostra tasca de la millor manera.

Publicitat

Enfadar-se i després sentir-se culpable només ens ajudarà a sentir-nos pitjor i entrar en un bucle difícil de sortir. Tothom té dret a enfadar-se. I aquesta és la primera norma. Reconèixer els nostres sentiments és clau. Tenir sentiments negatius no és dolent, només és un procés que s’ha d’aprofitar, i hem d’aprendre dels nostres errors. Molts cops hi haurà situacions complicades, i ens donarem cops contra la paret; la clau és pensar: serveix per alguna cosa? La majoria dels casos la resposta és no. Només serveix per malgastar la poca energia que tenim i no aconseguim res. No hi ha una solució única per a un problema: normalment hi ha més d’una opció.

Publicitat

És necessari parar i pensar una altra manera de solucionar-lo. És un bon recurs allunyar-se una mica de la situació i començar a mirar amb una perspectiva més àmplia. A vegades, el fet de compartir amb algun observador aliè les nostres preocupacions i problemes pot ajudar-nos a mirar les coses amb més objectivitat. És important que els cuidadors mantinguin la flexibilitat i imaginació per resoldre les diferents situacions. Recorda: no hi ha una única manera de fer les coses, cada persona és diferent, i durant la malaltia hi haurà coses que funcionaran i d’altres que no. S’ha de tenir paciència i anar provant diferents opcions sense por.

L’actitud que mantenim durant aquestes situacions difícils també és important. Si de bona entrada ja pensem que no aconseguirem res, no aconseguirem res. S’ha de pensar en positiu: “Ho aconseguiré!” D’una forma o d’altra, amb imaginació, paciència, amor, flexibilitat i temps. Durant tot el procés com a cuidadors necessitarem ajuda. Aprendre a delegar tasques ens ajudarà a descarregar i sentir-se una mica menys aclaparats. Demanar ajuda és molt important: hem de ser conscients que no poden fer-ho tot, que és una missió impossible i gens sana per a nosaltres. Així que aprendre a delegar serà també un punt clau per al nostre benestar tant emocional com físic.

I per últim, però no menys important, seria tenir empatia. Intentar posar-se en la pell de la persona que tenim cura serà important per entendre una mica els seus sentiments i situacions que pateix en el seu dia a dia. I així podrem actuar d’una forma més correcta i personalitzada.

«He après que les persones oblidaran el que vas dir, oblidaran el que vas fer però no oblidaran mai com els vas fer sentir». (Maya Angelou)

Isabel López és psicòloga de la Fundació Uszheimer

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Fibromiàlgia i estimulació cognitiva: claus per millorar la qualitat  de vida

L'objectiu de l'estimulació cognitiva és ajudar a estabilitzar o millorar els símptomes i el deteriorament cognitiu

L’impacte dels joves en l’envelliment actiu

"Els contactes intergeneracionals afavoreixen els lligams entre generacions i promouen el sentiment d’il·lusió i utilitat de les persones grans en la societat": l'article de la Fundació Ushzeimer

Sense esperar res a canvi: Gràcies, avis

"Ignorar el seu valor empobreix la nostra societat, perquè perdem l'oportunitat d'aprendre de la seva experiència i saviesa", escriu Puig

La intimitat, la sexualitat i el tacte en persones amb demència

Presentar-se despullat davant d'algú pot ser una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d'expressar de manera convencional: malestar, dolor...
spot_img

“La família Camaleot”, el relat d’Elsa Corominas

"Els Camaleot eren una família molt peculiar que dominava l’art d’imitar. El matrimoni va tenir sis fills i a cadascun li va ensenyar com aprofitar al màxim aquesta habilitat"

Èxit a Sant Gervasi per la Festa Major: el barri torna a bategar

Del 5 al 15 de juny, el veïnat ha gaudit d'un ampli ventall d'activitats i d'un pregó protagonitzat per Aina Da Silvia, d'Eufòria

El veïnat de Vallvidrera consensua una proposta polifacètica per la Buenos Aires

Després d'un procés participatiu, el projecte que plantegen els veïns a l'Ajuntament implica combinar allotjament per joves i grans amb un espai esportiu i un centre que permeti l'estada diürna de la gent gran

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]