Publicitat

Veure la llum, per Marta Royo

La comunicació ha estat, durant molt de temps, la gran assignatura pendent al sector industrial

Publicat el 9.11.2021 5:35

Opinió

Marta Royo

Marta Royo

La Sol Jardí, enginyera industrial, era la propietària i directora d’una empresa d’il·luminació referent en solucions per a naus industrials. Era ja la tercera generació. L’empresa es deia SOL, i el seu eslògan era Veiem la llum.

Publicitat

Des de sempre, la seva marca havia funcionat sola, com molts altres productes industrials, i no havia hagut de fer cap esforç en la seva imatge ni en la seva comunicació.

Publicitat

Amb les noves tecnologies i normatives industrials, la competència s’havia tornat molt ferotge; havia arribat el moment d’anar a buscar clients nous i, fins i tot, d’intentar ocupar nous nínxols de mercat. Per poder fer-ho bé, era moment també de tenir la seva marca ben definida, amb una bona imatge corporativa. Tenia clar el seu posicionament, la seva proposta de valor, el seu missatge clau a comunicar, el seu benefici de producte. Tenia fins i tot un nom i un logo molt ben dissenyat, però no disposava de materials per anar a visitar nous clients i fer una bona campanya de captació. 

El cas de la Sol Jardí és del tot fictici, però ben segur que moltes empreses industrials es poden veure reflectides en aquest cas, ja que en el sector industrial, l’aposta pel màrqueting i la comunicació ha estat, durant molt de temps, la gran assignatura pendent. Centrades en el desenvolupament tecnològic i en l’activitat productiva, no fa gaire, no consideraven prioritàries la imatge i la comunicació. Inclús m’atreviria a dir que eren del tot innecessàries. Un catàleg amb les referències fet directament per la impremta era més que suficient per anar a veure un client i fer una venda.

La globalització del mercat, la transformació digital i la indústria 4.0 han portat aquest sector a competir en un entorn difícil, on la diferenciació i la capacitat d’adaptació al canvi han estat i són peces clau. Avui, per crear o ampliar àrees de negoci i tancar relacions comercials, és importantíssim tenir la proposta de valor ben definida, però encara més important és saber-la comunicar.

La marca ha passat a ser primordial dins els intangibles de la companyia, i la comunicació amb l’entorn i, per tant, la identitat corporativa, ja són habituals en els entorns B2B.

La comunicació industrial necessita estratègies enfocades a enfortir les empreses, visibilitzant sempre qui hi ha al darrere. Cal aconseguir èxit en les relacions comercials, sí, però també crear i fer créixer el prestigi de la marca, desenvolupar una comunicació efectiva amb els clients, proveïdors, empleats, inversors i institucions.

La comunicació industrial ha de transcendir d’allò purament mercantil per contribuir, a més a més, a la relació de la companyia amb el seu entorn. Un ecosistema on hi tinguin també valor aspectes com la creació de llocs de treball, impuls de l’economia on es facin visibles també accions de responsabilitat social corporativa.

Casos ben fets també n’hi ha. I en posaré un. El cas de Schneider Elèctric, en homenatge al meu pare (ACS), que durant més de 20 anys la va presidir i va ser un dels impulsors del màrqueting industrial al nostre país. Les bases de la imatge de marca de Schneider Electric (aleshores, encara Groupe Schneider) venen ja dels anys 90, quan es va començar a invertir en imatge i comunicació corporativa per convertir-se en un referent del mercat.

I tu, creus en la comunicació en el sector industrial?

Marta Royo és publicista, economista i fundadora de Mosaiking Comunicació

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí