Publicitat

Mirar més amunt

Tot és molt més que allò que mirem parcialment i amb presses, escriu Glòria Vilalta

Publicat el 29.3.2024 18:16 · Actualitzat el 2.4.2024 17:56

Benestar emocional

Glòria Vilalta

Aquesta setmana, en un recorregut que faig quasi diàriament, he alçat la mirada, he mirat més amunt i he vist aquest arbre. És un arbre que fa anys que és en el mateix lloc, però no l’havia vist mai des d’aquesta perspectiva. M’agrada mirar els arbres des de baix, mirar amunt, la idea d’arbre és diferent. 

Ho faig de tant en tant, la majoria de vegades quan estic gaudint del repòs sobre la gespa d’algun jardí, de la terra del camp, la sorra de la platja o la neu. M’agrada veure els tons que agafen les fulles amb el reflex del sol, veure el contrast fulles-color del cel, llum-foscor… He fet aquest estil de fotografia més d’una vegada, perquè sempre em meravella.

Publicitat

A la ciutat, però, no ho acostumo a fer, perquè la trobada amb els arbres és de camí a algun lloc; camí que no acostuma a ser gaire pausat ni amb gaire consciència. L’arbre, aquest en concret o qualsevol que mirem d’aquesta manera, és com si fos un altre arbre. Un arbre diferent, més gran, lluminós, complet, bonic. 

“El problema ja no és només no mirar més amunt, és la tendència cada vegada més gran a mirar cap avall i a una distància curta”

Aquest dia, em va sorgir la pregunta: quantes coses mirem només des d’aquesta perspectiva? En quantes coses la nostra mirada és parcial o sempre des del mateix lloc? Podem mirar més enllà, més amunt? Tot és molt més que allò que mirem parcialment i amb presses. L’arribada del mòbil tampoc ajuda. Quanta gent camina o seu al transport públic amb la mirada a la pantalla? El problema ja no és només no mirar més amunt, és la tendència cada vegada més gran a mirar cap avall i a una distància molt curta. La nostra visió no arriba a la perifèria, a tot allò que tenim a l’entorn fora de la pantalla. I això espatlla tant la vista com la nostra capacitat d’observació.

“Quan observem i, per tant, coneixem amb més profunditat, estimar és més fàcil”

A casa fem una mica el mateix. El més habitual és que la mirem sempre des de la mateixa perspectiva, des del mateix enfocament. I aquí, novament el mòbil, la pantalla de l’ordinador o la TV no ens ajuden. Potser, si mirem més amunt, descobrirem que algun espai és o sembla diferent. Potser li donarem una altra funció, potser canviarem algun moble o quadre de lloc, o ens adonarem que li cal una capa de pintura o que necessita més llum o un canvi de color. I qui sap, potser ens agradarà una mica més. 

Quan observem i, per tant, coneixem amb més profunditat, estimar és més fàcil. I penso que això és vàlid tant per a una persona com per a un arbre o un espai com la nostra llar. Donem-nos l’oportunitat de descobrir noves perspectives i d’estimar més el nostre entorn. Mirem més amunt.

Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, Feng Shui i benestar personal

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mirar a l’inrevés

"Fer sempre el mateix pot fer que deixem de descobrir coses noves, d’observar altres entorns, d’obrir-nos al desconegut. Canviar de camí o qualsevol altre canvi ens ajuden a obrir la ment": l'opinió de Glòria Vilalta

La intimitat

"Quan algú m’obre les portes, considero que està fent un acte de confiança; m’obre les portes també al seu món intern, a la seva intimitat", l'opinió de Glòria Vilalta

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

El que amaguen els calaixos

"L’instint de supervivència és tan fort, que sovint deixa coses amagades en algun lloc perquè no estem preparats per veure-les i enfrontar-nos-hi": l'opinió de Glòria Vilalta
spot_img

Berta Cusó plasma l’extraordinària història del Circ Cric en un còmic

L’autora presenta a la Biblioteca de Sarrià L’extraordinària història del Circ Cric, un llibre que recorre els orígens, la trajectòria i l’esperit del projecte impulsat per Tortell Poltrona i Montse Trias

Òmnium Cultural Sarrià – Sant Gervasi renova la junta i fixa els objectius per a aquest any

El nou equip, presidit per Jaume Prat, es marca com a objectius reforçar la presència de l'entitat al districte amb activitats culturals, projectes de cohesió social i la participació en les festes majors i la Flama del Canigó

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí