Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Conrear i guisar els cigrons

La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme

Publicat el 14.2.2025 9:00

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

El cigró o ciuró (llat. cicer arietinum) és un llegum que, molt possiblement, sigui originari de l’Índia, país que segueix essent el principal productor i consumidor mundial de cigrons. La mata, la cigronera, és de conreu poc exigent i no necessita ser regada, de manera que és un llegum molt adient per a ser sembrat en terres de secà i, àdhuc, en terrenys àrids i poc compactes. Amb tot, el seu conreu es pot veure afectat negativament per la mosca de la cigronera (llat. Agromices ciceri) que fa la posta dels seus ous a les fulles de la planta i que, en néixer les larves, les foraden internament. La cigronera també es pot veure afectada per una malura anomenada “rabia, que procede de las lluvias y rocíos seguidos de un sol fuerte” (El Huerto Medicinal, 122). En antics tractats agraris coincideixen en posar de manifest que el conreu del cigró és molt beneficiós per a la terra, ja que “el cultivo del garbanzo bonifica el terreno, por lo poco que absorbe y por la sombra que da a la superficie donde vegeta”.

El cigró té una gran importància en l’alimentació, àdhuc del bestiar, ja que el fullam – tan verd com sec– és un dels millors farratges i, alhora, la fulla gaudeix d’algunes propietats medicinals. Els cigrons se solen menjar torrats amb sal i, sobretot, bullits. Amb la farina dels cigrons els antics infermers conventuals preparaven una mena de pasta per a fer pegats i cataplasmes: “La harina de garbanzos se emplea en cataplasmas resolutivas y su cocimiento es diurético”, escriviren els antic religiosos (T. A., Recetario, s. f.). 

Publicitat

Els cigrons ja formaren part de la dieta dels antics egipcis i, també, grecs i romans, puix  que contenen nombroses calories i proteïnes. Per la seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta converteixen el cigró en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme. Recentment els científics han posat en relleu la seva destacada aportació de minerals (fòsfor, ferro, potassi i magnesi) i, sobretot, la seva riquesa en fibra que ajuda a millorar el trànsit intestinal en combatre el restrenyiment i els paràsits intestinals.

Els romans tingueren els llegums en gran estima, tant que i fins i tot donaren nom a algunes famílies; així del cigró en vindria el llinatge dels Cicerons (del llatí cicer), de les llenties el llinatge dels Lèntuls i de les faves els Fabis. 

Per tal de reduir les flatulències i fer més digestiva la ingesta dels cigrons, és recomanable d’incorporar a l’aigua de la cocció una ceba, i alguns brots –preferiblement tendres– d’alguna herba remeiera agraciada amb propietats carminatives, com ara la sàlvia, el comí i la sajolida.  Amb els cigrons es poden preparar nombrosos i variats plats, essent particularment excel·lent la cassolada de bacallà amb espinacs i cigrons. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre el llúpol i les seves propietats.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar

El bullit o l’escudella: origen i usos

És un plat que harmonitza molt bé els productes de l’hort amb els del corral

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

El secret del pa que menges cada dia 

De la massa mare a la sopa d’all: un aliment quotidià que revela la nostra cultura i arrelament
spot_img

La busqueta comuna: característiques i curiositats

És un dels 83 ocells que nidifiquen a Barcelona i dels 233 que ho fan de forma regular a Catalunya i se'l pot veure a Collserola i Montjuïc

Una finestra al món: El Hierro, l’illa del meridià

Els habitants d’El Hierro han sabut convertir les dificultats en oportunitats. Preservada de l’especulació turística, l’illa va ser declarada reserva de la biosfera el 2000 i conserva nombrosos espais protegits

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí