Publicitat

Barcelona, una ciutat d’esquerres

"Venen quatre anys per esmenar els disbarats perpetrats en els últims vuit anys", l'opinió de Miquel Saumell

spot_img

Publicat el 19.6.2023 19:30

Opinió

Miquel Saumell

Publicitat

Amb l’excepció del Govern Trias del període 2011-2015, des de les primeres eleccions democràtiques de 1979 Barcelona ha estat sempre governada pels socialcomunistes.

Publicitat

Perdudes les eleccions del 28 de maig, els socialcomunistes van argumentar que sumats els regidors socialistes, comunistes i republicans tenien majoria absoluta, i, a partir d’aquí, van exigir que governés un tripartit d’esquerres. Però com que els republicans no van voler entrar en aquest joc ja no sortien els números, i els socialcomunistes van buscar una alternativa que impedís que la capital de Catalunya tingués a Trias d’alcalde.

L’alternativa implicava sumar socialistes, comunistes, peperos i els dos regidors de Vox, per tal que governés un multipartit unionista sòlid, amb el vistiplau de la Moncloa i dels despatxos nobles dels carrers Ferraz (PSOE) i Génova (PP). Al capdavall, si en una cosa coincideixen aquests quatre partits és en la defensa a qualsevol preu de l’statu quo unionista. Però com que només els tres primers ja sumaven majoria absoluta, es va poder prescindir de Vox, i evitar un escàndol majúscul.

“Trias va guanyar les eleccions com a contrapartida a la prepotència i l’autoritarisme”

Liderant amb intel·ligència l’anticolauisme, Trias va guanyar les eleccions com a contrapartida a la prepotència, l’autoritarisme i la nefasta teoria del decreixement que des del 2015 s’ha pretès imposar als barcelonins. Les decisions sempre han estat en negatiu: no luxe, no turisme, no hotels, no avions, no Hermitatge, no cotxes, no motos i no competència entre taxistes —contra el criteri de la justícia europea—. Ha estat el govern del no a tot, amb l’excepció del sí a la bicicleta i el sí al caríssim tramvia privat per la Diagonal.

“Colau ha deixat el càrrec, però manté el ‘sottogoverno’

Els comuns no només no van guanyar les eleccions sinó que ni tan sols van ser capaços de quedar segons. Han patit allò que a l’oest en diuen “un severo correctivo”, i la prepotència dels seus dirigents va impedir que tinguessin en compte les crítiques raonades dels barcelonins que no els havien votat. Ara Colau ha deixat el càrrec, però manté el sottogoverno; continuarà tutelant el nou alcalde des de l’ombra, i després de l’estiu ja veurem què passa.

Barcelona és una ciutat d’esquerres, com ho és Bolonya a Itàlia. A la Itàlia rica saben molt bé que ser d’esquerres no està renyit amb el progrés econòmic, però aquí encara no n’hem après. Ara venen quatre anys per esmenar els disbarats perpetrats en els últims vuit anys. Si més no, això és el que va prometre fa pocs dies el nou alcalde, amb la credibilitat que puguin tenir les seves promeses, que com ja ens ha demostrat repetidament és més aviat escassa.

Miquel Saumell es dedica al comerç exterior

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]