Publicitat

Barcelona, una ciutat d’esquerres

"Venen quatre anys per esmenar els disbarats perpetrats en els últims vuit anys", l'opinió de Miquel Saumell

spot_img

Publicat el 19.6.2023 19:30

Opinió

Miquel Saumell

Publicitat

Amb l’excepció del Govern Trias del període 2011-2015, des de les primeres eleccions democràtiques de 1979 Barcelona ha estat sempre governada pels socialcomunistes.

Publicitat

Perdudes les eleccions del 28 de maig, els socialcomunistes van argumentar que sumats els regidors socialistes, comunistes i republicans tenien majoria absoluta, i, a partir d’aquí, van exigir que governés un tripartit d’esquerres. Però com que els republicans no van voler entrar en aquest joc ja no sortien els números, i els socialcomunistes van buscar una alternativa que impedís que la capital de Catalunya tingués a Trias d’alcalde.

L’alternativa implicava sumar socialistes, comunistes, peperos i els dos regidors de Vox, per tal que governés un multipartit unionista sòlid, amb el vistiplau de la Moncloa i dels despatxos nobles dels carrers Ferraz (PSOE) i Génova (PP). Al capdavall, si en una cosa coincideixen aquests quatre partits és en la defensa a qualsevol preu de l’statu quo unionista. Però com que només els tres primers ja sumaven majoria absoluta, es va poder prescindir de Vox, i evitar un escàndol majúscul.

“Trias va guanyar les eleccions com a contrapartida a la prepotència i l’autoritarisme”

Liderant amb intel·ligència l’anticolauisme, Trias va guanyar les eleccions com a contrapartida a la prepotència, l’autoritarisme i la nefasta teoria del decreixement que des del 2015 s’ha pretès imposar als barcelonins. Les decisions sempre han estat en negatiu: no luxe, no turisme, no hotels, no avions, no Hermitatge, no cotxes, no motos i no competència entre taxistes —contra el criteri de la justícia europea—. Ha estat el govern del no a tot, amb l’excepció del sí a la bicicleta i el sí al caríssim tramvia privat per la Diagonal.

“Colau ha deixat el càrrec, però manté el ‘sottogoverno’

Els comuns no només no van guanyar les eleccions sinó que ni tan sols van ser capaços de quedar segons. Han patit allò que a l’oest en diuen “un severo correctivo”, i la prepotència dels seus dirigents va impedir que tinguessin en compte les crítiques raonades dels barcelonins que no els havien votat. Ara Colau ha deixat el càrrec, però manté el sottogoverno; continuarà tutelant el nou alcalde des de l’ombra, i després de l’estiu ja veurem què passa.

Barcelona és una ciutat d’esquerres, com ho és Bolonya a Itàlia. A la Itàlia rica saben molt bé que ser d’esquerres no està renyit amb el progrés econòmic, però aquí encara no n’hem après. Ara venen quatre anys per esmenar els disbarats perpetrats en els últims vuit anys. Si més no, això és el que va prometre fa pocs dies el nou alcalde, amb la credibilitat que puguin tenir les seves promeses, que com ja ens ha demostrat repetidament és més aviat escassa.

Miquel Saumell es dedica al comerç exterior

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Escollir el camí

"Quan veig jovent mirant de decidir si estudiar o treballar, si aquesta professió o aquella altra, penso que li donem massa importància a una decisió que podem canviar en qualsevol moment": l'opinió de Glòria Vilalta

“La família Camaleot”, el relat d’Elsa Corominas

"Els Camaleot eren una família molt peculiar que dominava l’art d’imitar. El matrimoni va tenir sis fills i a cadascun li va ensenyar com aprofitar al màxim aquesta habilitat"

Èxit a Sant Gervasi per la Festa Major: el barri torna a bategar

Del 5 al 15 de juny, el veïnat ha gaudit d'un ampli ventall d'activitats i d'un pregó protagonitzat per Aina Da Silvia, d'Eufòria

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]