Publicitat
spot_img

Bullying

Publicat el 9.2.2018 16:00

Comportament

Mireia Verdaguer

Els centres educatius són els primers espais de socialització fora de l’àmbit familiar, on els nens i nenes aprenen a relacionar-se entre els seus iguals. En el procés de socialització, es posen de manifest les seves habilitats socials per a poder conèixer i relacionar-se amb els altres. Com és normal, en les seves interaccions apareixen els seus acords i desacords. És important doncs, educar-los perquè puguin aprendre a gestionar i resoldre els seus conflictes sense violència.

Si ve és cert que els nens passen moltes hores a l’escola lluny de les seves famílies, també és cert que el paper de les famílies, és fonamental per prevenir i erradicar l’assetjament. Les habilitats socials s’aprenen ja en edats ben primerenques i el primer espai socialitzador es troba en l’àmbit familiar. És important que els pares ensenyin i fomentin conductes assertives com la negociació, el diàleg, la tolerància i el respecte i reorientin comportaments i conductes poc desitjades.

Publicitat

Per poder prevenir i/o erradicar l’assetjament, primer de tot cal poder fer-ne la detecció. Per això és important l’observació i l’escolta que els pares puguin fer sobre els seus fills. Així com establir i mantenir vincles afectius i de confiança amb ells.

Alguns dels símptomes que podem observar en els nens/es davant el seu malestar, podem trobar-los en les entrades i sortides de l’escola. Podem observar si el nen/a es queda al nostre costat i no s’apropa mai a interaccionar amb els seus companys. Si en la sortida de l’escola sempre vol marxar de seguida o si abans de sortir de casa per anar a l’escola, sovint es queixa de mals de panxa, mals de cap o apareixen nàusees. També podem observar canvis en els seus comportaments, per exemple, que sempre hagués estat responsable amb les seves pertinences, i de sobte ens trobem un canvi que perdura en el temps, on acostuma a perdre o se li malmeten sovint els objectes.

En cas d’observar símptomes que ens portin a pensar que el nostre fill/a pot estar patint qualsevol tipus de malestar o possible assetjament, cal buscar un espai que faciliti i propicií la comunicació per poder expressar-li la nostra preocupació i sospita del que pot estar succeint. Lluny han de quedar els retrets, la insistència, la impaciència i les pressions perquè ens comuniqui allò que nosaltres vulguem saber. A vegades pot donar-se que no sigui ell la víctima de l’assetjament, pot estar-ho patint algun dels seus companys i mostrar-se preocupat per no saber com gestionar-ho.

En cas que ens reconegui un possible assetjament o en sospitem d’ell, cal establir i mantenir sempre un clima de tranquil·litat i comunicar-ho a l’escola per, primer de tot, contrarestar informacions i si es dóna el cas, que ens puguin ajudar en la gestió del conflicte, tant a nivell grupal com individual.

Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Lourdes Fañanás: “Els traumes i l’estrès més profund solen produir-se en els primers anys de vida, sovint dins del nucli familiar”

Catedràtica a la Facultat de Biologia de la UB i veïna de Sarrià, Fañanás ha estudiat com els factors genètics i ambientals intervenen en els transtorns mentals greus

Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb millor salut mental de Barcelona

El districte manté una de les esperances de vida més altes tant en homes com en dones

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí