Societat
Natalia Parejo
- Marxa per una mobilitat sostenible: “El carril bici de la Via Augusta no es toca”
- Una quarantena de pediatres circulen pel carril bici de la Via Augusta per reivindicar entorns escolars saludables
Marta Masats, Virginia Figueras i Martina Gasull són tres veïnes de Sarrià-Sant Gervasi que van treballar juntes per idear l’actual carril bici de la Via Augusta a través dels Pressupostos Participatius convocats per l’anterior govern municipal d’Ada Colau. Concretament, van participar en l’elaboració del tram que comprèn des del carrer Ganduxer fins al carrer Dolors Monserdà, que és el que l’Ajuntament de Barcelona estudia ara si mantenir o suprimir i buscar-li un recorregut alternatiu per “altres carrers”, segons va avançar la regidora de districte Maria Eugènia Gay. El carril bici és una infraestructura que alguns veïns del districte consideraven necessària des de feia molts anys, i per això, quan van tenir l’oportunitat de presentar-la als pressupostos participatius, ho van veure clar.
En una conversa amb El Jardí, Masats, Figuers i Gasull expliquen que van “dedicar moltes hores” per unir les tres iniciatives que hi havia presentades sobre el carril bici de la Via Augusta, en una de sola, impulsant així una redefinició del projecte que avui en dia –des de finals d’estiu– forma part de la realitat quotidiana del districte. El pressupost total que s’oferia des de l’Ajuntament pels Pressupostos Participatius al districte era de 2,2 milions d’euros, i els veïns van decidir fer clarament guanyadora la proposta del carril bici de la Via Augusta, que s’esperava que costés 1,1 milions d’euros, emportant-se així la meitat del total.
La reacció de les tres veïnes pel que fa a l’actitud adoptada per l’Ajuntament és de “rebuig total”. En primer lloc, no entenen per què la infraestructura ciclista s’ha de tirar enrere si té una doble legitimitat: la política, en el moment en què es va tirar endavant; i la democràtica, ja que el projecte va ser escollit per tots aquells que van votar, i es va determinar que “la idea era viable”. I, en segon lloc, els sembla “vergonyós” que Gay anunciés que s’estan estudiant traçats alternatius. “És una falta de respecte a totes aquelles persones que s’han vist involucrades en el projecte”, argumenten. Això afecta, des d’elles mateixes, fins a tot l’equip tècnic de l’anterior Govern municipal, sense oblidar les persones que van presentar altres iniciatives que no van tirar endavant per no tenir tants vots. Aquest “perjudici d’oportunitat” a la resta del veïnat, també els fa mal.
Tant la Marta, com la Virginia i la Martina diuen sentir-se “perplexes” veient com l’Ajuntament es planteja fer canvis o inclús revertir l’obra, i consideren que s’ha construït “un estat d’opinió artificial” en contra d’aquest carril, amb “representants polítics dient que hi ha més trànsit i més contaminació”. Es pregunten on són les dades i lamenten que s’estigui caient en “un moviment populista” on s’opina sense dades contrastades.
Un estudi envoltat d’ambigüitat
Com és sabut, setmanes enrere el nou Govern municipal anunciava la posada en marxa d’un estudi per mesurar la viabilitat i els resultats de la posada en funcionament del carril bici, d’ençà que es va posar en marxa el passat mes d’agost. Ha estat un tema present als Consells de Barri d’aquest novembre al districte, amb opinions favorables i contràries al carril per part del veïnat. Consideren que l’estudi està fet “en una època que no és la correcta”, tan sols un mes després de posar el carril en funcionament i sense tenir en compte els hàbits de la gent. “Algú que mai ha agafat la bicicleta és possible que tardi un temps a animar-se, i segurament hi ha gent que preferia esperar-se uns mesos per veure com funciona”, explica Gasull. A més, creuen que situar un mesurador de contaminació a la Via Augusta “no hauria de ser determinant”, ja que la contaminació depèn de molts més factors i no únicament dels cotxes.
La perspectiva europea
Si el carril bici es revertís definitivament -la decisió apunta que es comunicarà entre finals i principis d’any- s’estaria parlant de malmetre fons públics. A més, segons Masats “el fet que es vulgui revertir el carril bici va en contra de totes les normatives europees“. Defensa que mentre als anys 70 països com Holanda o Dinamarca feien el canvi de mentalitat i es plantejaven incloure la bicicleta en el seu model de societat -ara és quasi prioritària davant del cotxe- a Espanya passava justament el contrari. “Aquí es va anar construint una cultura que girava al voltant del cotxe“, critica. Altres capitals com París o Londres, van fer el canvi més tard, però també van apostar per la bicicleta modificant així els carrils dels seus carrers i creant un ambient més sostenible. Però, la realitat és que no fa falta sortir de l’estat espanyol per ser conscients del canvi de mentalitat. “Pontevedra, a Galícia, és un exemple”, defensa Masats.
Gasull apunta que, malauradament, “de les primeres coses que s’ensenyen als nens petits és a anar agafats de la mà perquè pel carrer passen cotxes” i pot esdevenir un clar perill, mentre recorda que Barcelona té un dels índexs de contaminació més alts de tot el continent. “Tot i això, a les institucions responsables sembla que els espanta el canvi“, diu. Encara que a mesura que passen els anys es veuen petites iniciatives, la velocitat a la qual avança el progrés “no és suficient” per a totes tres defensores de la mobilitat sostenible.
Addicionalment, la construcció del carril bici no només es tradueix en una millora pel que fa a medi ambient i sostenibilitat, sinó que també pot traduir-se en una perspectiva inclusiva. D’una banda, hi ha estudis que donen suport al·legant que les dones agafen més la bicicleta quan se senten segures, és a dir, quan hi ha un carril construït i no han d’anar passant entremig de tots els cotxes. La visió inclusiva del carril bici també fa referència a les persones que tenen qualsevol tipus de límit pel que fa a mobilitat. De fet, Masats apunta que “ja s’han vist persones amb cadira de rodes circulant per aquest carril”. Sigui com sigui, com més segura i de qualitat sigui la infraestructura, més persones se sentiran segures.
El futur del carril bici
Malgrat que la situació actual és incerta, quan es pregunta a Marta Massats, Virginia Figueras i Martina Gasull sobre el futur de la infraestructura, responen que el somnien “ple de gent“. El veuen arribant fins a la Plaça Borràs i, fins i tot, creuant els Túnels de Vallvidrera cap al Vallès. Són optimistes davant d’un Ajuntament que els sembla que no està del tot a favor d’un projecte que va ser votat i escollit pels veïns del barri: “Són poc clars”.
En tot cas, Maria Eugènia Gay ha dit sempre que el tram de carril bici que va des de l’avinguda Diagonal fins al carrer Ganduxer, finançat amb fons europeus Next Generation, no es qüestiona i, per tant, aquest segur que no es tocarà. El tram a resoldre, té les mateixes possibilitats de continuar igual com de revertir-se, si fem cas als polítics que diuen que es farà sota “criteris subjectius”.
Contingut relacionat:
