Publicitat

Coherència

spot_img

Publicat el 28.2.2017 16:00

La mirada política

Roger Rosich

Si alguna cosa ha fet Donald Trump des del dia en que va assumir la presidència dels Estats Units ha estat mantenir tot allò que havia dit, mantenir les seves posicions amb contínues mostres efectistes de per on anirà el seu mandat. Està sent, doncs, coherent amb tot allò que havia promès en la campanya electoral.

Publicitat

Si un cop hagués ocupat la Casa Blanca hagués deixat els seus histrionismes i hagués passat a comportar-se educadament i fent-se seva la correcció política hagués traït tot allò que representa. Trump no ha deixat de fer de Trump a l’arribar realment al poder polític (amb la seva fortuna de poder fa molts anys que en té). Un cas ben evident és el propi gabinet executiu que ha compost, plenament coherent amb ell mateix.

Publicitat

El que des de la política democràtica es retreu als dirigents polítics és que un cop arriben al poder virin el seu discurs i les seves decisions cap a posicions més d’un correcte “centre” polític: si un candidat és de l’esquerra que governi més a la dreta (François Hollande amb la gestió econòmica) o si és de la dreta que ho faci més a l’esquerra (Angela Merkel amb els refugiats).

La modulació del discurs dels polítics

I no sols això, aquests dirigents polítics modulen el seu discurs i posicionament mentre són al govern, i després el tornen a canviar un cop s’apropen unes noves eleccions, per tal de recordar al seu electorat natural que no han canviat, que són els mateixos, els autèntics; i si estan governant molt al centre agafen el timó i comencen les declaracions tot a babord o tot a estribord.

Un exemple és el primer ministre d’Holanda, el liberal-conservador Mark Rutte, que, ara, quan té els ultradretans i ultranacionalistes pujant molt en intenció de vot i les eleccions a tocar, canvia el discurs i el fa més dur en immigració.

Als mitjans francesos també hi ha un debat obert sobre si François Fillon, el candidat de la dreta a les eleccions presidencials, mantindrà íntegrament el seu discurs de candidat a les primàries (netament conservador, catòlic, proseguretat ferma, liberal econòmicament) o si crearà un marc discursiu més moderat per captar sense problemes els votants centristes, i també la major part de l’electorat socialista possible en una hipotètica segona volta que confronti Fillon contra Marine Le Pen. Tanmateix, potser mantenint el seu discurs íntegre li serà més fàcil combatre el mateix lepenisme.

La coherència política amb Trump va a l’alça i això pot portar la governança dels Estats Units a unes circumstàncies disruptives i desconegudes. Veurem fins on és capaç d’arribar, i fins on la resilient maquinària política institucional li ho permet…

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí