La Mirada Jove
La contrapartida d’@elenabulet
Com el cinema no hi ha res
A mi que no em treguin la pantalla gran: anar al cinema és un costum bonic. Es tracta d’un moment per trobar-te amb els amics o estar amb la família. Normalment, la cita s’allarga després de la pel·lícula i es contrasten les opinions tot prenent una cervesa i unes tapes.
És l’esdeveniment dels dissabtes o diumenges a la tarda. La teva ment es prepara per a l’ocasió i processa la pel·lícula millor que no pas a casa. Per això sortim fent un badall, perquè el nostre cervell està relaxat. A més, també veiem la pel·lícula abraçats per un seient tan còmode que podríem passar-hi la vida sencera. I les crispetes? I les llaminadures? Són detallets indispensables que complementen el visionat.
Tampoc ens oblidem que el cinema ens brinda noves pel·lícules cada setmana, projeccions que no podrem veure a la televisió fins d’aquí a uns mesos…
Au va! T’he convençut? Ens veiem aquest dissabte a les taquilles?
Prefereixo la televisió
La comoditat no té fronteres. I casa meva és el súmmum de la comoditat! Si he de veure una pel·lícula, que sigui amb la manteta al sofà!
No cal planejar res ni comprar entrades, que mira que són cares ara… A casa, puc decidir quan vull veure la pel·lícula, i fins i tot puc escollir-ne d’emeses els dies anteriors! Per no parlar de les plataformes de televisió i sèries en línia… Aquesta varietat no la tens pas al cinema!
A més, puc veure pel·lis sopant, dinant, esmorzant o berenant, que no passa res! Puc estar amb l’ordinador o amb el mòbil, que ningú protestarà per la llumeta blanca o el sorollet d’una trucada. Però el bo i millor de fer-ho tot a casa és que em puc quedar adormida quan vulgui! A la que se’m tanquen els ulls, poso pausa i a fer la migdiadeta!
Oh! Quin gust! Per les tardes dels caps de setmana no hi pot haver res millor!