Publicitat

Des del meu balcó

Busco la complicitat d'una mirada, una música, un senyalsolitud compartida i amagada entre els minuts d'un temps mort

Less than 1 min.

22 de març de 2020

Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Poesia

Roser Díaz

Parlo amb la llum que m’acotxa riallera,
envejo la llibertat dels ocells, a pam del cel, a pam del sol.
Busco la complicitat d’una mirada, una música, un senyal
solitud compartida i amagada entre els minuts d’un temps mort.

Publicitat

Avui com ahir, el vent mou l’arbre, el semàfor canvia de color,
a la vorera deserta, el silenci s’erigeix com un amo poderós.
La vida presonera i custodiada amb els barrots invisibles de la por
l’amenaçava invisible, però ferma, té la clau del cadenat de la il·lusió.

Publicitat

Des del meu balcó trenco les hores
enfonsant-me en un temps ple de tristor.
Algú parla, algú crida, algú resa,
implorant a un Déu sord, muda oració.

Quan la vida i la mort freguen les cares
i es troben en el mateix corriol,
quan la sort decideix qui ha de viure
llavors ploro, des del meu balcó.