Publicitat

El càncer

Publicat el 29.6.2015 9:00

articles: naturalment curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

Publicitat

Ahir tornant a casa després d’un llarg dia de feina al laboratori vaig seure al tren davant d’una parella d’avis molt concentrats en una discussió. Un d’ells va comentar que un company seu tenia càncer i que era molt estrany que ningú trobés la cura d’aquesta malaltia que mata a tanta gent. Molta gent pensa que el càncer és una malaltia com pot ser la grip o una gastroenteritis, amb uns símptomes clars i una causa clara, però no és així. Així doncs, què és realment el càncer?

Publicitat

El càncer és un terme genèric per referir-se al creixement descontrolat de les cèl·lules d’un teixit que comporta conseqüències a l’organisme. Quanta informació de cop! Anem-la desglossant. Primer de tot, cal saber que els òrgans del cos, com els pulmons o el fetge, estan formats per un conjunt de peces, anomenades cèl·lules. Cada cèl·lula té una forma i funció determinada. És com si cada òrgan del cos estigués format per una paret (el teixit) de maons (les cèl·lules). D’altra banda, mentre creixem, els òrgans també creixen, ja que les cèl·lules es poden dividir (una cèl·lula pot crèixer molt, duplicar el seu contingut i dividir-se per tal de crear-ne una de nova). Ara bé, quan ens fem grans, per mantenir estable l’arquitectura dels nostres òrgans, la capacitat de divisió disminueix. Si de sobte aquestes cèl·lules comencen a créixer més del compte, sense cap mena de control, la “paret” perd la seva forma. Aquest procés on les cèl·lules decideixen proliferar més del compte és el que coneixem com a tumor.

Per tant, quan sentim a parlar d’un tumor de pulmó o de pàncrees, es refereix a que algunes de les cèl·lules d’aquests òrgans han decidit dividir-se més ràpid del que toca, tot creant una protuberància. Però, quina diferència hi ha entre un tumor i un càncer?

Els tumors poden ser benignes, quan aquest creixement descontrolat de cèl·lules està localitzat; o malignes, altrament coneguts com a càncer, quan aquestes cèl·lules que creixen de forma descontrolada tenen la capacitat d’escampar-se per l’organisme i colonitzar altres òrgans i començar a créixer allà de forma descontrolada. Aquest fenòmen de les cèl·lules d’escampar-se per altres parts del cos s’anomena metàstasi.

Així doncs, és un error pensar que els pacients “amb càncer” tindran els mateixos símptomes, evolució i resolució de la malaltia ja que depenent de l’òrgan on es produeixi el creixement, si presenta metàstasi o no, de la mida de la tumoració, etc. hi haurà una severitat o una altra d’aquest.

Així doncs, el càncer, més que una malaltia, seria un conjunt de diferents malalties que tenen en comú un creixement descontrolat de les cèl·lules. És per aquest motiu que no sempre el remei per un cáncer serveix pels altres tipas de càncer. Per exemple, les medicines que arriben al pàncrees potser no poden arribar al pulmó i cal fer-ne de noves. Però sí que és cert que, com que tots els càncers tenen en comú aquest creixement descontrolat, la investigació d’un tipus de càncer també pot servir per els altres càncers. Esperem que en uns anys poguem parlar del càncer com un conjunt de malalties amb un tractament a disposicó!

Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans

Podeu fer arribar les propostes de temes de bilologia mèdica que voleu que siguin tractats a naturalmentcuriosos@gmail.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Tots parents, tots diferents: els humans moderns

La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí