La mirada política
Roger Rosich
Ja s’han posat a treballar, si és que ho han deixat de fer al llarg d’aquest any “en funcions”. El govern del PP torna a treballar i amb un necessari replantejament. Res excessiu, cap gran avenç, però uns certs aires de canvi, més per la conveniència parlamentària que per a res més.
Rajoy té en marxa un govern del Partit Popular i per al Partit Popular. El Partit compta i molt. María Dolores de Cospedal com a ministra de Defensa i com a secretària general de la formació, com a exemple. Ja veurem, però, si arribat el moment no ha de fer un pas enrere en el partit… Les coses, vulgui o no Rajoy, també es mouran dins del “Gran Partit” espanyol, perquè noves generacions i nous dirigents demanaran el seu lloc. Digues-li Núñez Feijóo, digues-li Cristina Cifuentes, digues-li Soraya Sáenz de Santamaría, que deixant de ser portaveu i assumint el “Ministeri per Catalunya” pot mantenir un renovat protagonisme i pes polític en l’agenda nacional.
Íñigo Méndez de Vigo, ministre de Cultura i Educació, està demostrant com a portaveu, cada divendres davant dels mitjans, un tarannà conciliador i afable, recitador de frases fetes, amb humor, allunyat de l’arrogància de la vicepresidenta.
La vicepresidenta guanya el perfil polític que li faltava i el càrrec de portaveu també n’augmenta, perdent el perfil tecnòcrata de Sáenz de Santamaría. Rajoy ha sabut jugar les cartes dels seus ministres. Doble encert.
Dubto en canvi, que substituir Jorge Fernández Díaz a Interior per l’exalcalde de Sevilla Juan Ignacio Zoido sigui cap millora, com mantenir tota la insolència de Cristóbal Montoro a Hisenda…
Zoido, important exalcalde del PP del sud, per a jubilar-se dalt de tot, i un destacat alcalde del nord que es promociona pel futur: el santanderí Íñigo de la Serna porta Foment i les decisions sobre els AVE, el Corredor Mediterrani o la gestió de Rodalies.
Un executiu que manté també a les seves carteres els “padrins” de la “recuperació” econòmica espanyola: Luis de Guindos a Economia, i la ministra Fátima Báñez a Treball… Si pot ser, “i la cosa funciona”, per a Rajoy millor no canviar res, i els ministres Catalá i García Tejerina segueixen a Justícia i a Agricultura.
I una quota catalana al buit ministeri de Sanitat: Dolors Montserrat, que és ministra 50% perquè és catalana i 50% perquè és dona, en un govern on feia falta algú de Catalunya i on feia falta alguna dona més, malauradament en un govern on encara són minoria.
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
