Publicitat

El govern Sánchez

spot_img

Publicat el 2.8.2018 9:30

Opinió / La mirada política

Roger Rosich

Pedro Sánchez sols ho somniava, però els seus somnis s’han fet realitat. Amb els pressupostos del govern del PP aprovats, tothom donava per fet que hi hauria Rajoy fins al 2020. Un malson. Però la consolidació de la sentència del Cas Gurtel i una fortuïta suma política al Congrés van defenestrar a l’impertèrrit gallec i van conduir al líder del PSOE a ocupar la Moncloa.

Publicitat

Pedro Sánchez és president del Govern i diu voler acabar la legislatura, tot i els justos números parlamentaris. Una legislatura que tindrà, però, un important examen la primavera de l’any que ve: les eleccions europees, municipals i en algunes comunitats autònomes. Una suma d’eleccions en la qual els socialistes poden avalar el projecte de govern del nou president. En canvi, si surten mal-parats de les tres conteses electorals, Sánchez ho tindrà difícil per arribar al 2020.

Publicitat

Hi ha altres condicionants. Caldrà veure qui és el successor de Mariano Rajoy al capdavant del Partit Popular (la batalla es promet entretinguda), i com afecten els posicionaments d’esquerres del govern socialista a Podemos de cara a les futures eleccions, i el mateix pel centredreta amb Ciudadanos; amb un Albert Rivera molt difuminat amb aquest canvi de govern. Els factors “regeneracionisme” i “canvi” se’ls vol quedar Sánchez.

Les polítiques, de gestos, de màrqueting i comunicació, de progressisme social… algunes amb tocs populistes, algunes necessàries a 2018… donaran l’oportunitat a Pedro Sánchez de fer moure unes quantes coses a una Espanya molt encarcarada després de la llarga etapa Rajoy. Polítiques feministes, polítiques igualitàries (sanitat), polítiques en temes de refugiats, polítiques econòmiques socials… i la carpeta catalana. Una carpeta calenta a la qual no sabem com s’hi enfrontarà realment el nou govern. Hi ha una justícia recalcitrant pel mig i un executiu amb opinions diverses (Borrell, Batet, Grande-Marlaska…). Tanmateix, el canvi d’etapa al Madrid polític sembla que dóna una mica d’oxigen. Ja ho veurem…

En tot cas, l’Espanya de Sánchez pot demostrar ser més moderna i avançar en alguns temes socials que pel simple fet de ser a 2018 ja donaríem per obvis, com, per exemple, establir la igualtat de gènere en tots els aspectes. La mateixa composició del Govern va en la direcció correcta. També tenir una dona de fiscal general de l’Estat o la primera presidenta del Consell d’Estat.

El president Pedro “l’Inesperat” ha començat bé. Veurem com avança.

Roger Rosich és analista polític

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

Clàudia Sucarrat, veterinària: “No vaig aprendre a llegir fins que em van comprar una enciclopèdia d’animals”

Amb 32 anys, l'exalumna d'Orlandai ja en fa cinc que va obrir La Veterinària de Sarrià: en aquesta entrevista repassa el recorregut fet fins ara i els reptes de futur

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí