Publicitat

El govern Sánchez

spot_img

Publicat el 2.8.2018 9:30

Opinió / La mirada política

Roger Rosich

Pedro Sánchez sols ho somniava, però els seus somnis s’han fet realitat. Amb els pressupostos del govern del PP aprovats, tothom donava per fet que hi hauria Rajoy fins al 2020. Un malson. Però la consolidació de la sentència del Cas Gurtel i una fortuïta suma política al Congrés van defenestrar a l’impertèrrit gallec i van conduir al líder del PSOE a ocupar la Moncloa.

Publicitat

Pedro Sánchez és president del Govern i diu voler acabar la legislatura, tot i els justos números parlamentaris. Una legislatura que tindrà, però, un important examen la primavera de l’any que ve: les eleccions europees, municipals i en algunes comunitats autònomes. Una suma d’eleccions en la qual els socialistes poden avalar el projecte de govern del nou president. En canvi, si surten mal-parats de les tres conteses electorals, Sánchez ho tindrà difícil per arribar al 2020.

Publicitat

Hi ha altres condicionants. Caldrà veure qui és el successor de Mariano Rajoy al capdavant del Partit Popular (la batalla es promet entretinguda), i com afecten els posicionaments d’esquerres del govern socialista a Podemos de cara a les futures eleccions, i el mateix pel centredreta amb Ciudadanos; amb un Albert Rivera molt difuminat amb aquest canvi de govern. Els factors “regeneracionisme” i “canvi” se’ls vol quedar Sánchez.

Les polítiques, de gestos, de màrqueting i comunicació, de progressisme social… algunes amb tocs populistes, algunes necessàries a 2018… donaran l’oportunitat a Pedro Sánchez de fer moure unes quantes coses a una Espanya molt encarcarada després de la llarga etapa Rajoy. Polítiques feministes, polítiques igualitàries (sanitat), polítiques en temes de refugiats, polítiques econòmiques socials… i la carpeta catalana. Una carpeta calenta a la qual no sabem com s’hi enfrontarà realment el nou govern. Hi ha una justícia recalcitrant pel mig i un executiu amb opinions diverses (Borrell, Batet, Grande-Marlaska…). Tanmateix, el canvi d’etapa al Madrid polític sembla que dóna una mica d’oxigen. Ja ho veurem…

En tot cas, l’Espanya de Sánchez pot demostrar ser més moderna i avançar en alguns temes socials que pel simple fet de ser a 2018 ja donaríem per obvis, com, per exemple, establir la igualtat de gènere en tots els aspectes. La mateixa composició del Govern va en la direcció correcta. També tenir una dona de fiscal general de l’Estat o la primera presidenta del Consell d’Estat.

El president Pedro “l’Inesperat” ha començat bé. Veurem com avança.

Roger Rosich és analista polític

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo
spot_img

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

La Copa Sarrià debuta amb èxit i es consolida com a nova festa del futbol amateur 

El cap de setmana del 6 i 7 de setembre ha reunit més de 2.000 persones que han volgut viure el primer esdeveniment sarrianenc marcat per la convivència, l'emoció esportiva i l'esperit de barri

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]