Publicitat
spot_img

El govern Sánchez

Publicat el 2.8.2018 9:30

Opinió / La mirada política

Roger Rosich

Pedro Sánchez sols ho somniava, però els seus somnis s’han fet realitat. Amb els pressupostos del govern del PP aprovats, tothom donava per fet que hi hauria Rajoy fins al 2020. Un malson. Però la consolidació de la sentència del Cas Gurtel i una fortuïta suma política al Congrés van defenestrar a l’impertèrrit gallec i van conduir al líder del PSOE a ocupar la Moncloa.

Pedro Sánchez és president del Govern i diu voler acabar la legislatura, tot i els justos números parlamentaris. Una legislatura que tindrà, però, un important examen la primavera de l’any que ve: les eleccions europees, municipals i en algunes comunitats autònomes. Una suma d’eleccions en la qual els socialistes poden avalar el projecte de govern del nou president. En canvi, si surten mal-parats de les tres conteses electorals, Sánchez ho tindrà difícil per arribar al 2020.

Publicitat

Hi ha altres condicionants. Caldrà veure qui és el successor de Mariano Rajoy al capdavant del Partit Popular (la batalla es promet entretinguda), i com afecten els posicionaments d’esquerres del govern socialista a Podemos de cara a les futures eleccions, i el mateix pel centredreta amb Ciudadanos; amb un Albert Rivera molt difuminat amb aquest canvi de govern. Els factors “regeneracionisme” i “canvi” se’ls vol quedar Sánchez.

Les polítiques, de gestos, de màrqueting i comunicació, de progressisme social… algunes amb tocs populistes, algunes necessàries a 2018… donaran l’oportunitat a Pedro Sánchez de fer moure unes quantes coses a una Espanya molt encarcarada després de la llarga etapa Rajoy. Polítiques feministes, polítiques igualitàries (sanitat), polítiques en temes de refugiats, polítiques econòmiques socials… i la carpeta catalana. Una carpeta calenta a la qual no sabem com s’hi enfrontarà realment el nou govern. Hi ha una justícia recalcitrant pel mig i un executiu amb opinions diverses (Borrell, Batet, Grande-Marlaska…). Tanmateix, el canvi d’etapa al Madrid polític sembla que dóna una mica d’oxigen. Ja ho veurem…

En tot cas, l’Espanya de Sánchez pot demostrar ser més moderna i avançar en alguns temes socials que pel simple fet de ser a 2018 ja donaríem per obvis, com, per exemple, establir la igualtat de gènere en tots els aspectes. La mateixa composició del Govern va en la direcció correcta. També tenir una dona de fiscal general de l’Estat o la primera presidenta del Consell d’Estat.

El president Pedro “l’Inesperat” ha començat bé. Veurem com avança.

Roger Rosich és analista polític

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

Lourdes Fañanás: “Els traumes i l’estrès més profund solen produir-se en els primers anys de vida, sovint dins del nucli familiar”

Catedràtica a la Facultat de Biologia de la UB i veïna de Sarrià, Fañanás ha estudiat com els factors genètics i ambientals intervenen en els transtorns mentals greus

Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb millor salut mental de Barcelona

El districte manté una de les esperances de vida més altes tant en homes com en dones

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí