Publicitat

El sistema CRISPR/Cas9

spot_img

Publicat el 20.6.2018 9:35

Naturalment Curiosos

Marc Talló i Neus Mestre

El mes passat us parlàvem de la medicina personalitzada. En aquest article parlarem d’una tècnica que ha revolucionat aquest camp de la biologia: el sistema CRISPR. El coneixeu? La medicina personalitzada té moltes aplicacions i una d’elles és la que coneixem com a teràpia gènica.

Publicitat

Hi ha malalties que són causades per una modificació en un gen. Ens hem d’imaginar les cèl·lules com un electrodomèstic. Quan aquest falla nosaltres mirem el manual d’instruccions (gens) per saber com reparar l’error. Imagineu-vos ara que en les instruccions d’aquest electrodomèstic hi hagués un error tipogràfic o no tingués la informació necessària per arreglar la nostra màquina. Llavors nosaltres no podríem arreglar l’electrodomèstic perquè no sabem com fer-ho. Doncs el mateix passa a les cèl·lules: si un gen té una mutació o un error, encara que sigui petit, pot provocar que la cèl·lula no funcioni perquè no pot arreglar l’error i pot acabar provocant una malaltia.

Publicitat

Durant els últims anys nombrosos estudis s’han fet per poder editar la nostra informació genètica i poder resoldre aquests problemes. La teràpia gènica inclou tots els tractaments que es basen a curar una malaltia mitjançant la modificació (corregir una falta d’ortografia), introducció (afegir una paraula per donar sentit) o silenciament de gens (guixar una paraula per no fer-la servir).

Una d’aquestes tècniques per poder fer teràpia genètica i edició del genoma és el sistema conegut com a CRISPR (anomenat “crisper”). Aquest sistema descobert per un investigador espanyol a finals dels anys 80 va ser descrit en bacteris. Els bacteris tenen un mecanisme de defensa a infeccions víriques que fa que puguin sensar què forma part del bacteri i què forma part del virus. Gràcies al sistema CRISPR els bacteris poden “destruir” tot aquella informació genètica que no és seva.

Però com pot el sistema CRISPR ajudar-nos en la teràpia gènica? Doncs molt fàcil. Ens hem d’imaginar que són unes tisores moleculars, que poden tallar aquella part del genoma que ens interessa treure. D’aquesta manera, si tenim un fragment erroni, podem generar una seqüència que s’enganxi al fragment incorrecte i que guiï a les tisores cap aquell punt. Així funciona el sistema CRISPR-Cas9: tenim una molècula guia que pot unir-se al genoma i un enzim anomenat Cas9 que la reconeix i talla el fragment. D’aquesta manera nosaltres editem el nostre ADN i podem tractar malalties que són degudes a problemes en la seqüència de l’ADN com la fibrosi quística o l’hemofília.

Aquesta tècnica és una revolució dels últims anys. Actualment ja s’utilitza a bastament en la investigació i en paral·lel s’estan fent molts estudis sobre la seva viabilitat i la seva aplicabilitat en humans.

Neus Mestre i Marc Telló són biòlegs humans

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Allà on el cel toca la ciutat: un viatge a l’Observatori Fabra

123 anys d’astronomia, meteorologia i història al cor de Collserola

Així serà el nou carrer de Cister: ampliació de voreres i més verd

Al Consell de Barri de la Bonanova, Districte també posa data a l'obertura del bar de Vil·la Florida i a l'espai verd a l'antic El Kubo

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí