El Racó del Veïnat
Maite Pipó
He sentit una frase que m’ha fet pensar, diu: «Havíem oblidat que érem vulnerables …»
Sí, havíem oblidat que érem vulnerables, tant vulnerables que un simple virus, petit i invisible, ha fet canviar tot i tothom.
No s’hi val per res que siguem rics, pobres, intel·ligents, tontos, bones persones o dolents, blancs, negres o d’altres colors, el virus ens ha igualat en la por i la desgràcia.
També m’hi fa pensar la semblança amb les plagues bíbliques d’Egipte. I les modernes plagues? Què se’n pot dir sinó, de tants conflictes repartits per tot el món, de l’armament nuclear que ens pot arrasar només apretar el botó vermell, de la diàspora de milers de persones fugint d’aquests conflictes, de l’agonia de les mateixes per trobar un lloc on començar una nova vida, dels camps de refugiats, de les advertències per activa i per passiva del futur que se’ns presenta amb el canvi climàtic si no passem d’una vegada de portar-nos malament amb el que ens envolta. De l’augment de la delinqüència, de les drogues, de la pèrdua de valors i responsabilitat i de la violència.
Podríem parlar-ne de més encara, per exemple, del radicalisme, de l’abús de poder, de les potències que dominen aquest món globalitzat, del capitalisme salvatge, del calvari dels mes desfavorits per la manca de treball, la fam i la misèria … i més … i més.
Tot això avui es troba en el nostre dia a dia. Com a càstig van ser enviades les plagues a Egipte. Ens toca a nosaltres, ara? La humanitat necessita un record així cada X temps perquè és incapaç d’aprendre de les lliçons que se n’extreu dels fets i de la història i oblida amb facilitat les catàstrofes i adversitats?
Per acabar, una altra frase: «De nosaltres depèn deixar un món millor als nostres fills». Sí, no tant sols per deixar-lo millor, sinó per salvar-lo per a les futures generacions.
