22 C
Sant Gervasi
| Dimecres 23 de setembre de 2020 |

Jo no volia fer història

M'he adonat que el més assenyat és seguir els consells sanitaris i gaudir de cada minut del dia, per Marta Trius

Marta Trius Chassaigne
Periodista especialitzada en temes culturals i de voluntariat social. He treballat com a responsable de comunicació corporativa a empreses com Larousse editorial i Henkel Ibèrica. Així com a premsa turística i de viatges (Editur) i en agències de comunicació (BPMO Edigrup i premsa Intercomarcal). Col·laboro com a voluntària en temes de comunicació i d'altres, amb diverses entitats socials sense ànim de lucre.

Opinió

Marta Trius

Agost ha arribat a la seva fi i setembre entra cautelós per a retornar la rutina a les nostres vides. No obstant això tots sabem que aquest mes de setembre serà molt diferent a qualsevol dels anteriors, d’igual manera que ho han estat els últims sis mesos quan la covid-19 va aparèixer en les nostres vides i les va donar la volta sense donar-nos treva.

Encarem la volta al treball i el retorn a les aules dels més joves amb una mica de por i bastant d’escepticisme. Ningú sap què passarà a la tardor amb el virus: no tenim ni idea de si mutarà, si serà més suau o més agressiu, si començarem a veure la llum amb una possible vacuna o si aconseguirem entre tots tornar a baixar la maleïda corba que ens porta pel camí de l’amargor… Qualsevol notícia que ens arriba, sigui bona o dolenta, la llegim interessats però incrèduls perquè la veritat és que ja no sabem si és millor fer cas del que es diu o viure el moment i deixar que tot flueixi.

Publicitat

Durant els mesos estivals he sentit comentaris de tota mena fent referència al virus, ja sigui sobre el confinament, les mascaretes, les vacunes, la mobilitat, l’economia… i al final m’he adonat que el més assenyat és seguir els consells sanitaris i gaudir de cada minut del dia.

I si parlem de viure al dia no podem oblidar aquesta peça que ja forma part del nostre modus vivendi diari: la mascareta. És molt curiós el debat que s’ha generat entorn a les mascaretes i el seu ús així com sobre les diferents tipologies; alguns defensen les quirúrgiques, uns altres prefereixen les de tela perquè es poden rentar i hi ha qui segurament ja té un calaix o part d’ell on les guarda ordenades per colors triant la més apropiada segons la vestimenta. Surts al carrer i tot són cares tapades de colors diversos o amb dibuixos de tota mena. Em sorprèn molt veure com som capaços d’adaptar-nos al seu ús fent-les nostres amb logotips, frases, formes o escuts. En molts bars i botigues s’aprofita per a fer publicitat del propi establiment, i els que no hem de portar-les durant vuit o més hores seguides compadim als que si han de fer-ho.

Des que són obligatòries en tot moment i lloc excepte per a menjar i fer esport, m’he preguntat si la majoria la portem realment per a evitar el virus o la multa, i francament encara no tinc la resposta. El que si és clar és que no ens agrada en absolut i el que és pitjor: no sabem quant temps estarà entre nosaltres.

Ara que arriba setembre amb les seves temperatures més suportables, volem creure que serà menys enutjós posar-se la mascareta: ja no ens suarà tant la cara i fins i tot és probable que a partir de novembre ens ajudi a combatre el fred. Sigui com sigui, esperem poder desfer-nos d’ella com més aviat millor i tornar a passejar pel carrer sentint l’aire amb total llibertat.

Encarem una volta a la rutina gens rutinària i molts estem més que satisfets d’haver pogut sortir encara que hagi estat més prop del planejat, a gaudir d’uns dies de relax. Alguns han trobat a faltar a algú que el virus es va emportar i altres donen gràcies per poder explicar que van superar la prova amb escreix.

Fa uns dies parlant amb un amic sobre totes aquestes qüestions em va dir que fos com fora estàvem fent història, francament no sé si ho va dir com a consol o com a anècdota, al marge de la seva intenció jo li vaig respondre ràpidament que hagués preferit fer història de qualsevol altra manera o simplement no formar part d’aquesta història tan surrealista.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.